En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
2-3 Fiesta & Siesta per dir adéu a Montjuïc
El resultat era el de menys… Però no vam poder celebrar el títol a Cornellà i avui el Vila-real ens ha aigualit una mica la festa. Dos anys a Montjuïc, dues victòries del Vila-real. Amb conseqüències ben diferents.
Els 5 més ovacionats de la festa, per aquest ordre: Lamine Yamal, Pedri, Flick, Gavi i Cubarsí empatat amb Szczesny. Al soci, no se’l pot enganyar.
Els més xiulats de la tarda, per aquest ordre: Rafael Louzán i Gerard Moreno.
Per cert, quanta gent a Montjuïc pendent del telèfon, dels gols de l’Osasuna i els de Leganés.
Ter Stegen, titular. Ter Stegen, tot sol, duent la Copa.
Lamine Yamal ho ha tornat a fer. El gol que tots els defenses saben que farà i que el porter sap per on li tirarà… i marca.
Constatació de la temporada, ratificada de nou a la segona part. Sense Pedri no hi ha paradís.
Al minut 5, el rival ja ens ha tornat a saber atacar la defensa avançada. I 0-1. Ja ens han vist el truc. Ho va fer el Madrid, ho va fer l’Espanyol (sense marcar) i ho ha fet el submarí groc.
Ansu Fati m’ha semblat que, al final del partit, no era a la celebració de la gespa. De fet, ha estat escalfant-se una estona i, després, ha desaparegut fins a la festa final.
Si no fos per la falta a Gerard Martín, al minut 93, ara estaríem preparant la final de la Champions.