- L’Atlético ens va cedir Joao Félix pensant que era una toia tan gran que no van posar la clàusula de la por. Va guanyar el partit d’anada i el ha guanyat el gol de tornada amb dos gols idèntics.
- Això sí. L’afició de l’Atleti no han pogut xiular-lo fins al minut 10, perquè encara no havia tocat la pilota.
- A la primera part, quan estàvem a punt de cagar-nos en Gündogan per tantes pèrdues i en Lewandowski perquè no l’ensumava, s’han muntat la jugada de la nit i passada per Joao Félix.
- Lewandowski: un golàs impossible i dues assistències. El tenim endollat.
- I Koundé i Araujo, també. No semblen els d’inici de temporada. Per això -i per SuperCubarsí- portem 4 partits de Lliga sense encaixar gol.
- El Barça, guanyant a l’Atlético, potser s’assegura jugar la propera Champions. De moment, ja hem passat al Girona.
- El denostat Vitor Roque ha tornat a córrer bé a l’espai. Ha provocat una vermella.
- Sergi Robrerto, avui, de mig centre per lesió de Christensen a l’escalfament. Portava temps sense fer dos bons partits seguits.
- Quan un partit comença amb un kick-off amb dos nens petits amb càncer, el partit ja és el de menys. Però, tant per tant, guanyar-lo.
- Algú confia ara que Mbappé s’encositipi al mes d’abril?
Categoria: En calent
3-1 I ara que ens toqui el Madrid
- Primera gran nit a Montjuïc. El primer quart d’hora contra el Nàpols, semblava aquell últim quart d’hora contra el PSG.
- Xavi ha encertat l’alineació: amb Fermín de titular, Cubarsí per davant de Iñigo i Raphinha d’extrem esquerre. I, molt important, Joao Félix a la banqueta.
- Xavi ha encertat amb els canvis: al moment de la segona part que patíem, i havíem perdut la pilota i el control, posar Sergi Roberto i Romeu, que ha permès avançar Gündogan, ha estat oli en un llum. A partir d’aquí, 8 ocasions, pilota nostra i poc patiment.
- Cancelo, al minut 5 havia perdut dues pilotes i semblava desconcentrat. Al minut 16 era l’heroi pel 2-0.
- Lewandowski n’ha tocat una de bona en tot el partit. En la nit que havia estat xiulat, el gol de la tranquil·litat.
- Ter Stegen, una vegada més, aturada salvadora. 4 minuts després del gol del Nàpols, ha salvat l’empat amb el cop de cap perfecte de Di Lorenzo.
- No podia ser que el Nàpols, amb tres entrenadors en una temporada, ens eliminés.
- Demà Calzona? Demà Calzone. Per sopar.
- I demà passat, sorteig. Veient els rivals que queden… Potser que ens toqui el Madrid.
- Algú confia ara en l’Inter? (Volem jugar el primer Mundial de Clubs).
1-0 Sort que ens en queden dos de bons
- Cubarsí i Lamine Yamal, per aquest ordre, han guanyat el partit. Entre els dos sumen 33 anys. Gundogan, tot sol, 33.
- GundoBang ha fallat un penal a cada part. El primer molt mal tirat, el segon -a deixada de Guiu- encara pitjor.
- Moment afortunat del partit: la lesió de Rapnhinha, pèssim com a interior. Ha entrat Fermím i ha canviat el to de l’equip.
- Segon moment important: entra Vitor Roque per la tòtila freda de Joao Félix. El Tigrinho, avui, ha mossegat.
- Per cert, és penós que quan Tigrinho entra al camp, tanta part de l’afició el xiuli. No és culpa seva que paguéssim 61 milions per aquest meló per obrir.
- Quan ha sortit Sergi Darder del camp, he respirat.
- Christensen, de mig centre, realment talla molt i dona tranquil·litat. Tres porteries a zero consecutives. No havia passat en tota la temporada.
- Si Mendes ens col.loca Joao Felix i Joao Cancelo al Barça, una segona temporada, l’escàndol del cas Koldo serà petit, comparat amb aquest.
- Avui, just abans del Nàpols, era un partit trampa. I hem estat a punt de caure-hi.
- Algú confia ara en el Celta?
0-0 Una bona hòstia a la Catedral
- El Barça tenia un triple objectiu: lluitar-li la Lliga al Madrid, posar-se segon superant al Girona i que l’Athletic no retallés distancies pels 4 llocs Champions. Només hem aconseguit l’últim. Sent realista, és un bon empat.
- No encaixar a Bilbao i no patir a San Mamés és una novetat respecte als partits dels últims anys. A San Mamés només hi ha guanyat el Madrid, a la jornada. Qui es pensava que avui el Barça passaria per sobre del finalista de Copa.
- La gran hòstia de la Catedral és perdre De Jong i Pedri per lesió. Allà on ens van caçar Schuster i Maradona, ara ens lesionem sols. El pitjor és que els perdrem per molts dies. I, sense ells, ja hem vist quanta grisalla al mig del camp.
- Novament, vestit de blancs, punxades i desgràcies. Res de nou. Que cremin aquesta samarreta que no és la nostra.
- Que hagin triat MVP al Joao Cancelo és de bojos. Més enllà del xutàs de gol de mig camp, la cama canviada ha estat un llast. Fins a sis vegades, per no centrar amb l’esquerra, hem perdut l’avantatge.
- Es lesiona Pedri al 44, es reprèn el joc sense fer el canvi i sense donar instruccions als jugadors de com se situen. La bronca de Gündogan a la banqueta, sonada.
- Fermín, de tantes coses que volia fer, avui s’ha preciciptat massa, en massa ocasions. Amb més calma, juga millor. Amb tot, Unai li ha aturat el 0-1 amb el peu.
- Joao Félix, de tantes coses que volia fer, ha entrat fred i patasses a la gespa. Terrible.
- Cap jugador no ha jugat malament, però tampoc ningú ha sobresortit individualment.
- Algú confia ara en Déu?
4-0 El Barça tira més diagonals que el Pla Cerdà
- Per fi hem sabut jugar contra un equip que pressiona molt, i molt amunt. Arriscar a darrera, ser pacient i oferir moltes diagonals a l’espai.
- Quatre gols de contracop, a casa, potser no els havíem vist des del Trident amb Neymar, Suárez i Messi. Esclar que Montjuïc no és casa nostra.
- Raphinha, autoexpulsat contra el Getafe a la primera part, volia revenja. I l’ha tingut. MVP merescut. Ha marcat el primer, ha donat la passada definitiva per Christensen pel segon i ha regalat l’assistència per De Jong al tercer.
- Quin recital de sortida de pilota de Cubarsí. Amb 17 anys. I no només la sortida… Bravo. Per ell i per Xavi de donar-li l’eix central.
- L’arrencada del migcentre Christensen a l’espai, la velocitat de l’sprint i la passada perfecte per Joao Félix, m’ha emocionat. Pell de gallina.
- Dit això, millor Joao Fermín que no pas Joao Felix. El que aporta Fermín, atacant espais, guanyant duels, és un tipus que dona ales i encomana energia.
- Oriol Romeu ha entrat perquè sabéssim que no era calb. Avui hem descobert que allò era rapat.
- Per variar, amb 1-0, Ter Stegeng i el pal ens han salvat de l’empat a l’inici de la segona part.
- Ilaix Moriba, de llarg, el millor del Getafe en el dia del debut. No entenc perquè el xiula l’afició del Barça.
- Algú confia ara en Sergio Ramos?
1-1 El Barça posa emoció per a la tornada
- “Allenatore nuovo, vitoria sicura”. Doncs no. Un empat i gràcies pel Calzona. I un calzone pels 1.300 culers que han anat a Nàpols.
- Marquen Lewandowski i Oshimen. Els golejadors, a les grans nits, apareixen.
- La primera part ha estat un bany del Barça. A la segona, hi ha hagut més massatge. Però fot ràbia que Meret hagi salvat 5 gols i Ter Stegen s’hagi tirat a terra abans que Oshimen rematés en l’única ocasió napolitana.
- Quan, per primera vegada a la vida, m’estava cagant en Pedri per les seves pèrdues… assistència de gol per sota les cames del defensa. Brutal.
- L’àrbitre alemany, “casalingo”, per dir-ho en italià. La groga a De Jong, al minut 15, que no era ni falta, ens ha mediatitzat.
- Xavi ha fet els canvis massa tard. A les cames fresques del Nàpols, fer el primer canvi al minut 80, ho hem pagat. Esclar que per veure com de malament ha entrat Raphinha, millor que continués Rapnhinha fins a l’extenuació.
- Amb aquest nivell d’Araujo, el Bayern pagarà els 100 milions.
- Què diríem de Cubarsí si, amb el seu cos de 17 anys acabats de fer, Oshimen se l’hagués rifat com ha fet amb un veterà d’Ondarroa com Iñigo Martínez.
- El Nàpols, als primers vint minuts, era un flam. Un equip desfet i desorientat. I el públic xiulant. Sap greu no haver-ho aprofitat millor.
- Abans, un 1-1 fora de casa era molt bo, pel gol marcat. Ara no és tan bo… Però potser millor així. Si haguéssim guanyat, hauríem sortit a Montjuïc a intentar que passés el temps i ens hauríem fet un embolic. Ara sabem què hem de fer: guanyar.
1-2 Això de Vigo ha estat un homenatge al 0-5
- Xavi treu pit perquè després de “la decisió”, són 10 de 12 punts possibles. Qui no es conforma és perquè no vol.
- 50 anys després del 0-5, el Barça no ha fet un homenatge digne. Però aquell dia vam guanyar dos punts i avui n’hem guanyat tres.
- Això del Koundé… El gol de rebot és mala sort però que als minuts 69 i 71 ha servit un fora de banda directament al rival, que per poc no ens costa un disgust.
- Amb el gol de Iago Aspas ja hi comptàvem. Ja és un clàssic.
- Lamine Yamal ha donat el primer i ha provocat el penal del segon.
- Avui, a diferència de Getafe i de Vallecas, no han pogut més que xiular el penal a favor en temps afegit.
- El partit de Cancelo, una vergonya. Veure jugar Pedri sempre és un espectacle.
- Els controls de Vitor Roque a la primera part, tenebresos.
- La gran notícia és que, amb la gespa nova, desarrelada i molta sorra, no s’ha lesionat ningú.
- Algú confia ara en el Rayo?
3-3 La maledicció del Granada continua
- Cinc partits seguits sense poder guanyar al Granada. Fenomen paranormal. I avui, empat i gràcies. Aquest any no ens ha costat una Lliga, ja fa setmanes que l’hem tirada.
- Xavi va dir que amb la seva dimissió diferida, els jugadors s’alliberarien. No ho acabo de veure. Només veig més alliberats als rivals.
- Vaig a mirar l’alineació del Granada que, amb quatre baixes sonades, potser eren uns cracks mundials: Batalla, Sánchez, Rubio, Miquel, Maoussa, Hongla, Pellistri, Gumbau, Ruiz, Melendo i Uzuni. Cap a segona.
- Hem tornat a tirar la primera part. Dos remats a porta i prou: el gol Lamine Yamal i el remat més fàcil de la carrera de Lewandowski. De no marcar el 2-0 a encaixar l’1-1 abans del descans. La clau. Quantes vegades ho hem vist aquest any?
- A Montjuïc, això sí, els partits són entretinguts. Sempre passa de tot. I a vegades surt cara a vegades surt creu.
- Quan Pedri, de mig centre, amb el Granada tancat estava sent l’únic clarivident, l’hem tret del camp per posar Marc Guiu. Quan he vist el tenyit de cabell, mau.
- Ha tornat Ter Stegen, però el partidet que ha fet, i la passivitat que ha encomanat a la primera part, només podia acabar amb el gol en pròpia porta del 2-3.
- Algun entrenador voldrà venir a entrenar amb cara i ulls (que no sigui Martino ni Setién) aquesta colla de toies?
- Avui Márquez no ha dit, després de guanyar a Sabadell, que està preparat per agafar el primer equip?
- Algú confia ara amb el Leipzig?
1-3 Per fi una victòria sense patir
- L’Alabés mai ha guanyat 4 partits seguits a la història de la Lliga. Portava 3 victòries consecutives. Estava clar què passaria avui.
- El Barça (primer falta comesa al minut 28) no ha igualat la intensitat del rival, però avui sí que ha tingut control, intel·ligència i, sobretot, eficàcia.
- Els 3 primers remats, 3 gols. I quins golarros. Tots de jugada col·lectiva.
- La picada de Lewandowski és sublim, la jugada de Pedri i el remat de Gündogan, expecional, i Tigrinho ha fet de Messi, tocar-la suau amb l’esquerra al pal oposat. Bravo també per Lamine Yamal. Els tres gols arrenquen de tres jugades seves.
- Gündogan no només ha de ser l’MVP pel gol i per l’assitència del 0-1, sinó perquè ha robat la cartera per darrera quan Rioja estava sol per afusellar Iñaki Peña.
- Avui Peña no ha fet pena. Amb 0-1, l’aturada al cop de cap de Guridi ens manté vius a la Lliga.
- Ja ho hem fet tres vegades: Guiu, primera pilota que toca, gol al Athletic. Vitor Roque, primera pilota que toca contra Osasuna, gol. Avui, igual. Primera pilota, dins. Algun mèrit deuen tenir els canvis de Xavi.
- Des de la seva Decisió, 6 punts. Sense la decisió, guanyar a Osasuna i Alabés també es podia haver fet.
- No oblidem al primer minut i les 2 vegades que li han guanyat l’esquena a Cancelo. La primera ha acabat en penal de Cubarsí i ens ha salvat un orsai previ. Als 18 segons de partit. Segur que el Pep no el vol de retorn?
- Algú confia ara en l’Atlético?
1-0 El Barça guanya com si Xavi no hagués plegat
1- Control, futbol lent, poca vistositat, no saber matar, però victòria. Com tantes vegades en aquesta temporada. És com si Xavi no hagués dimitit.
2- Coses bones: el primer gol de Tigrinho, cap regal al darrera, la porteria a zero.
3- Cosa dolenta: la lesió muscular de Ferran. A davant ens en queden 3 de sans.
4- L’Osasuna, el millor client d’aquest any. Sempre ens fa patir, però tres partits i tres victòries. Totes molt treballades i aconseguides a la segona part.
5- Fermín no és Gavi però és el que més s’hi assembla en la lluita. I és l’únic de l’equip que tira diagonals i busca espais i es desmarca i s’ofereix.
6- A la graderia, Raphinha portava una gorra amb el seu nom. De la sopa d’egos dels futbolistes, algun dia se n’haurà de fer un documental.
7- Per fi s’ha acabat aquest gener catastròfic pel Barça.
8- Ens han posat el bàsquet d’Eurolliga al Palau, coincidint amb la Lliga a Montjuïc. Veig que hem guanyat de pallissa. Ens hem perdut l’espectacle.
9- Per cert, una altra falta a la frontal… a la barrera. Avui l’encarregat de tirar-la (en tots els sentits), Gündogan.
10- Algú confia ara en el Getafe?