10 conclusions d’un Mundial que, per una vegada, ha guanyat el millor

14/07/2014

1.Per una vegada s’ha fet justicia futbolística i ha guanyat el millor. Alemanya només va ensenyar les vergonyes contra una Algèria que li va guanyar sistemàticament l’esquena.
2. Si el Mundial és la fira on es marca tendència de la moda que ve, m’agrada: el futbol col.lectiu, vertical, amb molta fortalesa física i que estima la pilota ha guanyat.
3. Factor greu: portem dues finals del Mundial que, al minut 90, s’hi arriba amb empat a zero. Gravìssim per l’espectacle. Pot més la por a perdre que les ganes de guanyar.
3. Ha estat més un mundial de porters que de davanters centres.
4. I ha estat un Mundial més de 10 (James, Messi, Neymar) que de 9.
5. Les seleccions que ho fien gairebé tot a la inspiració d’un jugador (Argentina amb Messi, Holanda amb Robben, Brasil amb Neymar, Portugal amb Cristiano) no han tingut premi. El premi és l’esport d’equip.
6. Què es recordarà d’aquest Mundial d’aquí a 40 anys? L’1 a 7 d’Alemanya a Brasil i, una mica, el gol de Goëtze.
7. El millor gol: el de James Rodríguez aturant-la amb el pit i marcant de mitja volta, de volea, des de fora de l’àrea.
8. La millor frase del Mundial la va dir Del Bosque: “jo penso en l’equip i cada jugador mira per ell”. No només ha passat a Espanya. Això sol ser una màxima del futbol d’èlit.
9. La conclusió més interessant amb ulls de Barça: Mascherano és un gran mig centre destructor però, com a creador, és massa imprecís en la passada. A la final, que ho va donar tot com sempre, li van robar dues pilotes (una a cada part) que van ser les millors ocasions d’Alemanya. Ja li coneixíem aquesta faceta de fer un partit perfecte i que un error ens costi massa car. Per mi, que continui de central ràpid. Perquè si el que fitxem és Hummels, ja vam veure que la versió art i assaig de Messi se’n va anar d’ell per cames en tres ocasions.
10. Els líniers, malgrat alguns errors -faltaria més- han estat molt millors que els àrbitres que estan massa pendents d’agradar a la FIFA en comptes de limitar-se a xiular allò que veuen.