2-0 L’orgasme de les nostres vides

Campions, a casa, contra el Madrid, amb un repàs de futbol… L’orgasme més llarg que hem tingut al Camp Nou.
I amb Courtouis sent el millor d’ells, amb les aturades a Rashford i Ferran, que eren gol o gol.
I amb Vinicius, de capità, que encara fa més il·lusió, veure aquell milhomes enrabiat pel munt de pilotes de platja que hi havia a la graderia.
Dels càntics de l’afició del Barça, m’agraden els que no comporten sanció econòmica sinó que delaten el nostre sentit de l’humor. Al podi hi ha «Cono quédate», «Balón de playa, Vinicius, Balón de Playa», però la medalla d’or és «Que se peguen, que se peguen».
Del partit? Qui no s’ha emocionat pel minut de silenci al pare de Hansi Flick?
El gol de falta de Rashford… Només ha entrat per on podia entrar. S’ha guardat el xut perfecte pel partit més important. Marcus ja has entrat a la nostra història.
El golàs de Ferran, amb la deixada d’Olmo… El tauró ha mossegat com ningú, aquesta temporada. Igual que Julián Álvarez…
Eric Garcia, ha salvat que Vinicius marqués el 2-1 fàcil a la mitja hora de partit. Espectacular. Em temo que Koundé no hi hauria arribat.
Joan Garcia, fa un any, va veure com el Barça guanyava la Lliga a Cornellà pels golassos que li van marcar Lamine y Fermín… Ahir s’abraçava a Lamine y Fermín com a campió de Lliga. «Joan Garcia és de la Masia».
Després d’això d’ahir, futbolísticament només hi pot haver una cosa millor: guanyar-los en una final de la Champions. Com a bon tribunero, amb 52 anys de soci, però esperant encara que Yuste em posi la insígnia, no sé si estic preparat. Algú confia que ho veurem?