En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
1-4 A Europa també anem de festival
Després de tants dies llegint i sentint titulars de l’infern turc, al final ha estat un bany… turc.
Un altre festival del Barça. I en van 10 en 10 partits. Quin espectacle i quanta superioritat?
El d’avui es recordarà pel partidàs de Pedri i de Lamine Yamal.
Quan després de mitja hora de domini total del Barça, a la primera arribada del Galatasaray han marcat gol, algú ha pensat que érem Dimarts 13?
Quan cinc minuts després, en l’únic córner en contra en tot el partit, ha marcat de cap el Galatasaray, algú ha pensat que el VAR ens salvaria?
Fermín i Olmo junts… Psè. A la primera part tots dos volien demostrar massa i es precipitaven ells, i l’equip. I ocupaven massa vegades el mateix espai.
Però, tots dos junts, Olmo ha donat la passada de l’empat. I Fermín ha posat el Barça per davant al marcador. Res a dir, doncs, de la decisió de Flick.
Però Gabriel Jesús em té el cor robat. Avui no ha marcat però ha fet els seus millors minuts amb el Barça. I les dues cametes, per un davanter, em recorden molt les de Simonsen.
Gordon, xato… Amb la de gols que t’ha regalat avui Lamine Yamal, quan aconsegueixes marcar, ves-li a agraïr. No ho vagis a celebrar tot sol com si t’ho haguessis currat tu.