Cafè Baviera

Set anys després, ho va tornar a fer. El gol que li servia per superar César i situar-se com a màxim golejador de la història del Barça s’assembla rematadament al seu primer gol a la Lliga. Una vaselina, amb poc espai per a la picadeta, a la porteria del Gol Nord. En aquella tarda contra l’Albacete ja n’hi havien anul·lat un d’igual i, pocs minuts després, com si li fes vergonya tenir el comptador a zero, ho va tornar a fer.

Hem de canviar l’himne. No el del Barça, aquest cant escrit per Jaume Picas i un Josep Maria Espinàs que, als 85 anys, encara no ha cobrat ni un euro dels drets d’autor. Al pas que anem haurem de canviar el primer vers d’Els segadors . Deixem de banda la “Catalunya triomfant” per a la utopia de cap de setmana i posem-hi el verb que ens toca conjugar, sense cap ganes, setmana rere setmana. Hem de defensar-nos per tot. Fins i tot pel que ja teníem concedit i no arriba mai. Tant si són fons de competitivitat com inversions en infraestructures promeses o la gestió del Prat. Hem de defensar que l’espoli fiscal sigui menor, que tothom s’ajusti el cinturó en la mateixa mesura i que si s’afluixen els objectius de dèficit es relaxin per a tothom. El Barça és un reflex més del país.