És allò de la cua de lluç o el cap d’arengada. Segurament, el cuer de primera divisió juga
millor a futbol que el líder de segona, però el primer classificat té l’autoestima alta, juga
amb confiança i sense complexos. I, sobretot, està acostumat a tenir la pilota i mirar
d’anar a l’atac. Així, aquest Betis agosarat de Pepe Mel va fer que, en alguns moments
de la primera part, el bon grapat d’aficionats andalusos d’ahir al Camp Nou anessin
fent “olés” mentre els seus jugadors cosien quatre passades seguides prop de l’àrea de
Pinto. I no ho feien davant d’un Barça atapeït de suplents sinó contra els tres millors
jugadors del món, contra cinc del gran onze planetari i contra set titulars de l’Espanya
campiona del món. Un Barça que amb un Villa negat davant d’un Casto espectacular, va
tenir quatre ocasions excel.lents fins que Messi va saber obrir la llauna. I la va escurar
a fons. El que sorprenia al Camp Nou era, però, la facilitat amb la qual el Betis també
gosava inquietar-nos. La veritat és, però, que la major part de les ocasions del Betis
venien precedides d’errades d’Alves en la transició o, pitjor, encara fruit d’un contraatac
on el lateral brasiler era a la Travessera de Les Corts quan se l’esperava a la Diagonal.
No per passotisme sinó, al contrari, per les habituals ganes de fer massa coses. No és
estrany, doncs, que a la tercera vegada que Puyol i Piqué es van haver de multiplicar per
frenar un exercit bètic que venia de cara i en velocitat, el Gerard Piqué agafés l’Alves
per banda i li fumés una estirada d’orelles (operades) de les que feia anys que no vèiem
al Camp Nou entre companys. Retrets merescuts i pertinents, per més que Alves es
rebotés de mala manera. A la segona part, en canvi, ja vam trobar un Alves més centrat i
més pendent del retrovisor. El pitjor de tot és que el realitzador de la Sexta ho va punxar
en directe i les ràdios i tutti quanti ja hi sucaven pa abans del descans. Busquen desunió
on no hi ha. Voldran, ara, dividir el vestidor. Com ho han intentat amb la Pilota d’Or,
dient que era injust que li donessin a Messi i que Xavi i Iniesta estaven tristos i gelosos.
La resposta? Tres gols de Messi, amb una assistència d’Iniesta i una assistència de Xavi.
Botifarra de pagès. Ahir, davant d’un molt bon equip, que va pressionar com ningú no
s’atreveix al Camp Nou, 5 a 0. L’Ahtletic Club, fa quinze dies, va sortir a no jugar i se’n
va endur un empat sense gols. El Betis va jugar tan bé que va marxar amb l’eliminatòria
sentenciada. En contra, naturalment.