1-1 A Wembley! La felicitat és això (malgrat Casillas i Jimmy Jump)

  1. 3 a 1 al global de l’eliminatòria. En cap moment ha perillat un partit on tots els jugadors del Barça, superconcentrats, treuen una valoració individual de notable en amunt en les notes de Cafebaviera.cat. Enhorabona i, com deia el mosaic remullat, “gràcies equip!”
  2. Ha tornat el millor Pedro. Ja era hora. Ja era hora també que, en aquests quatre partits, algú que no fos Messi li marqués un gol al millor porter del món.
  3. Messi, Xavi i Iniesta han demostrat,  en el partit que calia, perquè són els tres millors jugadors del món. Mourinho, el millor entrenador, no ho ha demostrat amagat al costat del minibar de l’Hotel Juan Carlos.
  4. Per Casillas sol, i les seves aturades impossibles, val la pena anar al fútbol. Ara bé, que a l’últim minut hagi intentat expulsar un company de selecció com Pedro perquè es perdés la final de la Champions, és de molt mal company. El Xavi, des de 40 metres, li ha recriminat. Gest impropi de Casillas.
  5. Després de 4 partits seguits amb el Madrid, hem après a no cometre faltes a prop de la frontal. Ja era hora. CR7 no ha pogut ni xutar en tot el partit. Bravo per la defensa.
  6. Paradoxa del futbol: Un equip que ha de remuntar un 0 a 2, només xuta una vegada a porta en 90 minuts. Missió impossible.
  7. Una altra paradoxa: Sense Mourinho a la banqueta, el Madrid ha fet el seu partit més digne. Això si, amb Mou en comptes de caure a vuitens de final han quedat eliminats a semifinals. Qui no es conforma és perquè no vol.
  8. L’any que ve sí que serà la de la “Décima”, la “décima” temporada sense arribar a una final de Champions.
  9. Ja poden plorar el titella estaquirot del Karanka i el titella rapsoda del Valdano. L’estadística de la UEFA diu que el Barça ha comès 10 faltes per 30 (30!) del Madrid. “No hase falta desir nada más”.
  10. I ara, després de 4 partits contra el Madrid, arriba l’Espanyol. No, no és el mateix, no és el filial.