10/04/2013 Barça 1 – PSG 1
- Valdés al darrera i Messi al davant. Tant a l’anada com a la tornada, decisius i definitius. Messidependència és això. Iniesta es posa l’equip a l’esquena de forma exemplar però no aconsegueix marcar la diferència.
- França anava a classificar-se pel Mundial i arriba Pedro a Saint Denis amb la roja i els clava el 0 a 1. El PSG anava a fer història i classificar-se per la semfinal de la Champions i arriba Pedro i es treu la gardela de l’any. Just després que l’afició del París cantés la marsellesa, gol de Pedro. Pedro’ns enfants de la patrie.
- PSG = Pedro Sensacional Gol.
- Ibra només havia de jugar 90 minuts en aquesta eliminatòria i n’ha jugat 180. Messi n’havia de jugar 180 i només n’ha jugat 75 (45 + 30) i ha decidit els quarts de final. Ibrahimovic, un any més, es queda lluny de la final.
- M’ha agradat molt la banda esquerra que han fet Alba, Iniesta, Pedro. Fins ara, al canari, l’havíem vist sempre a la banda dreta. Que es repeteixi l’invent.
- M’ha agradat Adriano de central i m’ha agradat Bartra quan ha entrat.
- No m’ha agradat el descontrol i la quantitat de pèrdues en zona de risc de veterans com Sergio Busquets i Piqué. De Busquets m’ha preocupat encara més que es refiés, fins i tot amb l’1 a 1, i sobretot que avui els del PSG el superaven en l’ú contra ú amb molta facilitat, i no arribava ni a cometre la falta. Certament, Ancelotti ens ha donat un bany al mig del camp i sortint amb la pilota. La lliçó per ells, l’eliminatòria per nosaltres.
- Amb el Milan va caldre remuntada històrica, amb el PSG un gol heroic. Cal donar més mèrits a un equip que va sentenciar la Lliga a la primera volta, que ha tingut Vilanova dos mesos malalt i que, per les lesions (Puyol, Mascherano, Adriano, Villa, Pedro, Messi, les entrades i sortides d’un Xavi entre cotons), arriba al tram decisiu amb pinces.
- Hem passat un Milan, amb unes mans clamoroses a San Siro, i un PSG amb un orsai com una casa de pagès d’Ibra. Esperem que a les semifinals els àrbitres no siguin noticia.
- Vaig dir a l’Efectivament, abans dels partits de tornada, que els meus candidats per guanyar la Champions eren, per aquest ordre, el Madrid, el Bayern, el Borussia i el Barça. S’han classificat els quatre. Després de veure el nivell del Barça de febrer i març, continuo tement el mateix. Tant de bo que m’equivoqui. Però l’oasi enmig d’un desert de partits mediocres va ser la remuntada del Milan. Podem jugar tres partits més a aquell nivell d’intensitat? És el meu dubte.
A semifinals, again. 6 de seguides. Mai vist. Ni al Barça ni enlloc.
Sense Messi, ai.
Les notes
-
9
1.Victor
Valdés
-
6
2.Daniel
Alves
-
6
3.Gerard
Piqué
-
7
21.Adriano
Correia
-
8
18.Jordi
Alba
-
5
16.Sergio
Busquets
-
7
6.Xavier
Hernández
-
9
8.Andres
Iniesta
-
5
7.David
Villa
-
5
4.Cesc
Fàbregas
-
8
17.Pedro
Rodríguez
-
7
15.Marc
Bartra
-
8
10.Lionel
Messi
-
7
25.Alexandre
Song
8Ernesto
Valverde
7Kuipers