0-0 Demà es farà justicia amb Valdés i tindrà una portada de diari per a ell?

28/8/2013 Barça 0 – Atlético de Madrid 0

Campions amb moltes llacunes. Massa. La prova és que quan s’ha acabat el partit, els jugadors del Barça no feien cara de contents sinó d’espantats, acollonits pel que havien hagut de patir i perquè no els havia sortit res de res. De res.
Hem guanyat la final a un Atlético que ha estat millor que el Barça, però ens ha salvat per dues aturades de Valdés.
Hem guanyat sense rematar entre els tres pals -inaudit- jugant al Camp Nou.
Hem guanyat amb Messi preocupat, pendent de la cama. En 5, 4, 3, 2, 1 segons es començaran els debats si Messi ha de continuar xiulant penals.
Hem guanyat amb Busquets fent dues passades enrere suïcides, sense mirar.
Hem guanyat amb Neymar relliscant cada dos per tres, com si fos Lluís Pujol (Pujolet, extrem dels 60’s-70’s famós per relliscar a un de cada dos regats).
Hem guanyat amb un Alves i Alba desconeguts, donant passades fàcils als rivals.
Hem guanyat retrobant la pitjor versió de Cesc, de nou al mig del camp. Iniesta ha estat molt millor en els últims vint minuts.
Hem guanyat perdent gairebé totes les pilotes dividides, per no posar el peu prou dur, per no estar prou ben situats.
Però hem guanyat. Primer títol de la temporada. Per guanyar qualsevol dels altres tres, hem de fer les coses molt millors i ens queden tres dies per poder fer els dos fitxages que ens falten. Altrament, anirem molt coixos tot l’any.

Xavi, 25 títols amb el Barça. Mèrit de tota una generació, de molts entrenadors i, sobretot, seu. Godín ha trepitjat l'esquena d'Alves quan ja era a terra. Martino mantindrà encara que, amb aquell gest, Godín no volia que colpegessin la musculatura lesionada de Messi?