2-3 El primer partit de Martino que recordarem (per molts motius)

1/09/2013 València 2 – Barça 3

Serà el primer partit de Martino que recordarem. Per l’espectacle dels dos equips, pel resultat i per moltes jugades brillantíssimes individuals i col.lectives. (Després d’haver vist el Liverpool-United i l’Espanyol-Betis, l’espectacle per contrast encara és més gran.
El recordarem per ser una victòria molt patida. Que del 0-3 al minut 42 passem al 2-3 al minut 45 ha estat un guió de Balagueró.
El recordarem perquè l’àrbitre ha dit que allargaria 1 minut la primera part i l’ha allargat bastant més de dos. I ha vingut el segon de Postiga.
El recordarem perquè el primer gol de Neymar a la lliga ha estat anul.lat. Injustament.
El recordarem perquè haurà estat el primer dia que la connexió Messi-Neymar ha deixat 5 jugades espectaculars.
El recordarem pels molt bon minuts de Jonathan dos Santos quan calia controlar el partit, jugar la pilota sense arriscar i pressionar i robar.
El recordarem pel hat-trick de Messi. Ah no, que això ja no és noticia.
El recordarem per les tres ocasions claríssimes que ha tingut en els últims deu minuts.
El recordarem per les aturades de Valdés (3 gols cantats) i de Diego Alves (3 més).
El recordarem perquè ens manté líders, amb 9 de 9, havent anat ja a la Rosaleda i Mestalla, dos dels desplaçaments més complicats de la Lliga.

Messi. Dos partits de lliga, 5 gols. I avui em deien, pel carrer, que ja no tornaria a ser el que era, Els crits, a Mestalla, de "olé, lé, olà, là, ser del Barça és, és de subnormal".