En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
3-2 San Mascherano i la flor de Martino salven el Barça
Martino ha fet jugar l’onze que podria jugar la final de Champions a Lisboa. Si juguem com a la primera part, podem guanyar. Si guanyem com la segona, ni tan sols hi arribarem. En qualsevol cas, si és per jugar per la dreta, millor Alexis que Tello.
Els diaris esportius haurien de vendre un video de la lliçó magistral d’anticipació i tall de Mascherano avui. Ens ha salvat.
Tinc la sensació que Victor Valdés ha sortit a la zona mixta a donar un missatge. Ha explicitat que la falta de control arriba perquè els dos laterals pugen massa i els dos interiors també i es queda sol el Busquets contra molts. I afegeixo jo, el problema no és que pugin, sinó que ho fan quan no toca i, pitjor encara, no tornen.
De nou, avui, la síndrome Alves: quan estàs cagant-te amb ell per tantes pèrdues i tantes coses mal fetes, marca un gol salvador. I després continua jugant igual de malament, però ja no goses cagar-t’hi.
Messi i Neymar, perquè no sigui dit, ara volen ser massa generosos l’un amb l’altre. No cal que se la passin tant davant del porter. Que xuti el que ho tingui millor, barraca i avall.
Messi, cansat, fos i desencertat, al minut 93 ha sabut trobar petroli on no n’hi havia.
Guanyant 2 a 0 a casa, al minut 75, costa d’explicar que ens passessin per sobre. I que igual que ha estat un 3 a 2, podia haver estat un 2 a 3.
Guanyant 2 a 0, al minut 89, costa d’explicar que un rival remati un còrner, sol com un mussol, des del punt de penal.
10 còrners en contra. Un gol, un gol anul.lat i un remat que no ha entrat de miracle. En zona o a l’home, som unes mares de déu.
Jordi Alba diuen que té un trencament muscular. S’ho ha fet al minut 10 i l’han substituït al 15. O no és un trencament, o és una vergonya que haguem trigat tant a substituir-lo. Martino i Adriano no han estat prou ràpids.