3-0 Lliçó de maduresa i barcelonisme de l’afició, el Club i els jugadors

  1. Al Camp Nou no hi havia ni ambient de crisi, ni petició d’eleccions. En absolut. Normalitat social. Gran lliçó de maduresa. Davant de tanta histèria mediàtica, tranquil.litat culer.
  2. Els jugadors ha viscut un càncer d’Abidal i la seva recaiguda. El càncer del Tito, la primera recaiguda i la retirada com a entrenador. Algú pensava que l’adéu del president els afectaria?
  3. Al contrari. Han fet, per concentració, ganes, ritme de pilota, i ocasions estèticament elaborades, ha estat pot ser un dels millors partits de l’era Tata. 
  4. M’he emocionat amb la rebuda del Camp Nou a l’entrada d’Afellay. Demostra que estem amb la nostra gent, al marge de si ens agrada més o menys. I que sabem reconèixer l’esforç d’un esportista que porta més d’un any lluitant per superar una lesió.
  5. Dos gols de còrner, en dos partits seguits, insòlit. No reconec aquest Barça. Bravo Piqué.
  6. Quan veig jugar Alves desitjaria veure Montoya. Quan juga Montoya enyoro Alves. I, per variar, quan t’estàs defecant en la poca precisió d’Alves, s’emporta una pilota per tres ocasions, lluitant, i arriba el segon gol.
  7. Tres partits seguits de Messi sense marcar. Quan trigarem a obrir una crisi setmanal.
  8. Busquets està o badoc o refiat o imprecís. Perd moltes més pilotes que de costum. I en zona perillosa.
  9. Alba, el millor del partit. I avui per passar el rasclet en tasques defensives en tres situacions molt delicades. La moto torna a anar a 200 per hora.
  10. Schuster, entregat. Només ha sortit una sola vegada de la banqueta per reclamar una falta. “No hase falta di desir nada más. “