0-2 Avui hem tingut paciència, control, sort i gols a parts iguals

Com que el futbol és com acaba, el resultat ha estat el somiat, l’apostat i fantàstic.
Si el debat d’abans del partit era qui tindria la pilota, al primer quart d’hora ha quedat clar: només nosaltres. No val dir ara, que és que el City ha jugat amb deu a la segona part.
Després de l’expulsió de De Michelis semblava que no volíem aprofitar l’ocasió de sentenciar l’eliminatòria. I ens hem aturat i hem tornat a caminar de manera poc comprensible i una mica desesperant.
Tot i així, Xavi i Alves n’han tingut dues de massa clares i l’àrbitre ens ha anul.lat un gol que no era orsai.
Messi, de fet, ha parlat amb Pautasso a la banda i, en l’última mitja hora, no ha fet ni dues passes corrents, com si tornés a estar tocat. M’ha fet patir.
Valdés amb 0-1 ha fet, de nou, l’aturada de l’eliminatòria al gran remat de Silva.
Jugant amb els mateixos que Anoeta (amb Alexis per Pedro) avui hem tingut molta menys velocitat de pilota i molta menys profunditat. Però el resultat és molt millor. Futbol.
Alves: atès que centrant no se’n surt, millor que xuti. El seu gol més important amb el Barça.
Sorpresa: qui més ha corregut de tot el partit dels dos equips? Xavi (11,63 quilòmetres).
L’eliminatòria no està sentenciada. Avui el City ha volgut especular i no li ha sortit bé. A la tornada ja sap què ha de fer. I el Barça, si torna a voler deixar a passar els minuts, com moltes estones d’avui, s’equivocarà.

Cafè Baviera