2-3 La sort dels campions i la desídia dels barruts

1. El Rayo només havia guanyat un partit a la Lliga. Aquest se li ha fet molt llarg i no han acabat ni empatant. Jugant sempre així, però, se salvaran.
2. El Barça, jugant sempre així, no guanyarà la Lliga. Gran victòria de casta en un partit de vergonya.
3. Hem marcat el primer jugant a futbol i hem marcat el segon i el tercer per allò que Solari en diu “dos cojones”.
4. Després de guanyar a l’Inter i golejar el Madrid sense Messi, després de marcar al primer xut al minut 10, ja ens hem cregut que la vida és una bassa d’oli. I ens ha tornat a remuntar.
5. Que el Madrid ferit ens faci patir durant 30 minuts, passi. Que ho faci aquest Rayo que encara no ha guanyat al seu camp en tota la Lliga, no té nom.
6. La primera part de Coutinho, ni lluita, ni toca i les perd totes, és perquè segui unes setmanes.
7. Sort que Vallecas és el camp més estret de primera, perquè amb el bany als espais que ens han fet a la segona part (han desaparegut Rakitic, Busquets i Arthur) ha estat de masterclass universitària.
8. El porter del Rayo ha tocat la primera pilota al minut 74. El Barça només ha xutat un còrner. Ja està tot dit.
9. En comptes de demanar tant a l’àrbitre que el rival no perdi temps, nosaltres hem d’aprofitar millor els minuts i no protestar tant.
10. Dembélé ha aparegut, com a Valladolid, com a Anoeta per sumar punts. Suárez, fantàstic, ha marcat els dos primers gols de la temporada fora de casa. Vitals!