3-2 Arriscar té premi… i dels grossos

  1. Si la remuntada del Madrigal va ser de campió de Lliga, la d’ahir va ser de les que passen a la història. Arriscar ens està sortint de cine.
  2. Quan et preguntaves, després de 75 minuts miserables, què més ha de fer malament Lewandowski perquè Xavi no el substitueixi… marca dos gols en tres minuts. Per això ha de jugar sempre, tots els minuts, fins que rebenti.
  3. Té raó Benítez. Van quedar 3-2 però podien haver quedat 2-4. El desgavell tàctic, l’oceà al mig del camp i les contres del Celta, ens van tornar a pocs anys enrere durant massa minuts.
  4. Com sempre, dues mans salvadores de Ter Stegen, a remats de Larsen i Baba.
  5. Però amb la substitució de Iago Aspas (minut 77, amb 0-2) hi va haver la síndrome Lothar Matthaus. Final de la Champions al Camp Nou. Minut 89, el Bayern substitueix la seva estrella perquè pensen que ja han guanyat al partit. Baixada de tensió i, en dos còrners, dos gols del United en temps afegit. L’estrella de l’equip, sempre al camp, perquè dones un doble missatge. Als propis que ja es poden relaxar, als rivals que és el moment d’aprofitar-ho.
  6. Si Mingueza hagués jugat un sol partit al Barça com el d’ahir, no hauríem hagut de fitxar Cancelo.
  7. Ja triguem a fitxar Cancelo. A cada partit que esperem, Soriano ens demanarà més pasta.
  8. De nou, sense Oriol Romeu -que ho fa gairebé tot bé- la casualitat que és quan el Barça marca els gols.
  9. Contra el Celta, finalment, només vam perdre el sorteig de camp.
  10. Algú confia ara en Griezmann? Jo no.