El futbol total és això

30/10/2010 Barça 5 – Sevilla 0

Atac constant, velocitat de pilota, intensitat, pressió, mobilitat absoluta… i cinc gols.
Villa, Messi i Iniesta s’emporten els millors elogis. Jo, avui, em quedo amb Sergio Busquets. Un altre partit de matrícula d’honor.
Pedro ha fet, possiblement, el seu millor partit des que és jugador professional.
Poques coses m’agraden més que veure el Barça pressionar, obsessivament, a camp del rival per recuperar la pilota. Si ho aconseguim tantíssimes vegades i davant d’un rival tan bo, el plaer encara és més gran.
L’equip és una màquina perquè individualment tothom ha estat de notable en amunt o, al revés, tothom juga de fàbula perquè l’equip funciona? Qué és abans, l’ou o la gallina? (I no em refereixo al Maxi López).
Està bé que Alves no celebri un gol contra el seu exequip. El que està millor, encara, és marcar-lo. El d’avui, de murri.
Villa podia haver marcat un hat-trick. Algun dia explicarà perquè no ha tocat la pilota en el gol de Messi de l’1 a 0. Potser tenir por d’estar en orsai?
Des de les votacions de l’Assamblea de compromisssaris, 5 partits, 5 victòries. Segur que l’acció de responsabilitat afecta als resultats?
Quan trigarà Mourinho a dir que el Barça va tornar a jugar amb un rival amb 10? La doble groga de Konko, justíssima. L’arbitratge de Turienzo Álvarez, gairebé perfecte.
Per cert, algú ha trobat a faltar Maxwell?

Villa es desembussa. No trobàvem el desllorigador. No hi havia manera que Villa marqués un gol. Portava un mes negat de cara a barraca. Només ha calgut que Mourinho l’ofengués en roda de premsa perquè Villa es despertés amb un dos gols sensacionals. Especialment, el primer. Antològic. Que Messi en marqui dos en un partit ja no és noticia. Estem tant acostumats a les seves proeses, hat-tricks i espectacles diversos, que porta una ratxa impressionant de gols aquesta temporada (que supera l’anterior) i gairebé no hi donem mèrit.