5-1 Remuntada, exhibició i 70 minuts del millor futbol de l’any del 2012

19/2/2012 Barça 5 – València 1

Nosaltres també fem remuntades que fan ràbia a 600 quilòmetres. El València, com fan tant rivals al Bernabéu, han marcat massa d’hora.
Diego Alves va cometre el pecat d’aturar-li un penal a Messi. La venjança: 4 gols.
Hem guanyat l’altra Lliga: la de garantir el segon lloc. A la Champions directe.
I si no arriba a ser pels 2 pals i pel Diego Alves, el València se n’emporta dos més d’Alexis, un de Cesc, un altre de Messi i un altre de Tello. Rematar 24 vegades a porta és una barbaritat. Fallar-ne tantes, també. Les dues de Cesc (la xilena) i la rematada tot sol des del punt de penal… Fins i tot el Pep li ha dit que no podíem malmetre ocasions tan clares.
Cometre només dues faltes en tota la segona part, també diu molt d’aquest equip.
Turienzo ens va escatimar un penal clar a Cornellà. Avui, un altre de més discutible sobre Cesc. Però penal.
Keita a la graderia. Per què ningú avui parla de càstig?
La graderia ha corejat, després de 4 anys, el nom de Guardiola. Ho ha fet, però, quan ja anàvem 4 a 1.
Els noms de Messi, Puyol i Tello s’han corejat amb més entusiasme. Ja està bé, home, a veure si al final no renovarà…
De bàsquet, avui, no en parlem. El Madrid pot venir a guanyar la Copa de bàsquet a Barcelona, però nosaltres no podem anar-la a disputar a Madrid. Mal repartit.