1-3 Una aspirina i un cop de puny a la taula.

14/2/2012 Bayer Leverkusen 1 – Barça 3

El Bayer de l’Aspirina encara no sap si era millor jugar tancats al darrera per no rebre un xàfec (0-1 a la primera part) o sortir a trencar el partit (1-2 a la segona). En qualsevol cas, a Europa, el Barça se’l respecta i se’l tem més que a Espanya.
A la primera part, els alemanys estaven tan sumament ordenats que semblava que l’entrenador fos Angela Merkel. L’única vegada que s’han desorganitzat, gol d’Alexis. Per cert, gol de contraatac… nosaltres… no està prohibit.
L’arbitratge, chapeau. Al minut 7, primera falta dura sobre Abidal, i targeta groga. És la manera de tallar les temptacions de duresa. Això que ha sabut fer un àrbitre escocès, a la lliga BBVA no passa.
Avui sí, concentradíssims des del minut 1.
Alexis defineix bé. I en els partits importants. Abans del primer gol, ni l’havia tocat en tota la nit.
Messi, de menys a més. A la primera part l’han marcat molt bé amb dues “paparres”. Ha donat l’assistència del primer gol. I a la segona ha tornat a ser el rei.
I Valdés, per variar, atura tres gols mastegats.
Les jugades del Bayer ens les hem provocat nosaltres amb pèrdues per imprecisions en la creació: Abidal, Busquets, Puyol, Alves i Thiago han jugat amb foc.
Cesc, potser, ha fet el seu millor partit com a interior, en anys.
Piqué no ha estat ni convocat. Potser per deixar-se la porta oberta. No la del cotxe, sinó la de la nostra defensa a Pamplona.

Una altra assignatura pendent de Guardiola superada. Guanyar el partit d'anada de vuitens de final de la Champions. L'equipament verd. A la lliga ens porta mala sort (Getafe, Pamplona). A Europa no hi ha malestruc que valgui (Milan, Leverkusen).