0-2 “A Santander, ir, ganar y volver”

11/3/2012 Racing 0 – Barça 2

Per Xavier Bosch | Categoria: En calent | Etiquetes Barça, Lliga, Racing

Messi, de fals 9, ha marcat un gol de 9 autèntic.
Ens han xiulat un penal a favor. Però ens n’han hagut de fer dos en una mateixa jugada perquè Del Cerro Grande no tingués més remei que xiular-ne un.
Poques vegades hem jugat un partit fora de casa on l’equip local no arriba a rematar a porteria, ni bé ni malament, ni una sola vegada. Partit placidíssim. Ja tocava.
El Racing fa olor de Miniestadi.
Entrenador nou, victòria segura? No.
El meu avi sempre deia “A Santander, ir, ganar y volver”. En una ocasió, darrera la porteria del vell Sardinero, en Ramallets va sentir que parlaven català i li va preguntar al meu avi “quan falta”. Fa 50 anys, no hi havia rellotges al camp.
Munitis cada dia fa més pinta de ciclista. I menys de futbolista.
Tornem a jugar bé a futbol, compenetrats, amb toc i control. Llàstima que els dos extrems, per més que s’hi esforcen, i obren el camp, Pedro i Cuenca no acaben d’estar al nivell que necessita el Barça per guanyar Champions i Copa.
Avui dos pals més. I dues faltes directes més sense aprofitar. I dues ocasions més d’un Tello que surt revolucionat (però avui, que estrany, no li han entrat).
Avui el Xavi Pascual d’handbol i el Xavi Pascual de bàsquet ens han esguerrat el diumenge. Passada l’enrabiada inicial, què hi farem?

Un mes després de la derrota a Pamplona, bona victòria a camp del Racing. Des d'aleshores, 4 victòries seguides a la Lliga, la primera vegada en aquest campionat que aconseguim una ratxa així. La duresa d'alguns jugadors del Racing arribant massa tard a colpejar i trepitjar turmells.