0-2 La vida és més fàcil quan marquen els dos millors del món

17/3/2012 Sevilla – Barça

Primera part excepcional del Barça. Llàstima de perdonar massa i de fer internacional el Palop.
Xavi, de falta directa, com a Granada. Quan la barrera està a 9,15 és letal. Per les poques que xuta, en marca moltes.
Per cert, la jugada amb dos controls a l’aire d’Adriano, que provoca la falta del 0 a 1, sublim.
Millor encara la sotana de Messi en el 0 a 2, després de la paret amb Iniesta i abans de picar-la amb la seva finor habitual.
Alves, en una demostració d’entrega, al minut 15 ja havia arribat 6 vegades a la línia de fons.
Per sort, Piqué, al darrera li ha ocupat bé l’espai per frenar el contraatac.
Piqué, però, ha badat, i ha fet el pelleringa en el remat de cap de Manu del Moral. Ha estat a punt de fer un Rafael, el defensa del Manchester que va fer una llarga becaina en el gol de Muniaín a Old Trafford.
No havia vist mai, en 40 anys veient futbol, les dues banquetes disfressades de salsitxa de frankfurt amb una ziga-zaga de ketchup i mostassa. Horrorós l’anunci d’Òscar Mayer, però ens hi hem fixat tots.
Michel està enterrant, al Sevilla, les seves possibilitats de ser el substitut de Mou.
Algú confia ara en el Màlaga?