1-0: I ara, 10 arguments per renovar Martino

Hem perdut, sí, però hem tingut molta més possessió de pilota.
Hem fet el ridícul, sí, però avui ha fet l’alineació i el sistema que reclamava la premsa. (Ni Song, ni polles)
No hem marcat cap gol, però en l’últim quart d’hora no hem enviat el central a rematar de cap a la desesperada. Com a mínim, dignitat d’estil, què voleu?
El Valladolid, millor golejador de cap a la Lliga, no ens ha marcat de cap. Un altre motiu d’alegria.
Rexach va dir que córrer era de covards. Finalment, molts anys després, aconseguim jugar sempre caminant. Bravo Tata. Gran motivador.
Fins i tot Pedro, que amb Espanya fa uns esforços descomunals, amb el Barça sap dosificar el seu trot i el seu ritme per no desentonar amb els seus companys.
El Tata té una altra virtut: veu com l’equip llença la Lliga i no es posa nerviós. Va caminant per la banda mirant a terra. Per veure el futbol que fem, millor mirar a terra que veure el partit.
El Tata ha tingut la virtut de fer jugar, avui, tots els davanters que té la plantilla. Han jugat els 5: Pedro, Messi, Neymar, Alexis i Tello.
I, per desorientar el rival, els hem canviat tots de lloc perquè així el Valladolid anés de corcoll. Hi hem anat nosaltres, amb un caos insòlit. De pati de col.legi.
Per tot això, proposo que Bartomeu renovi el Tata fins al 2016. I, de pas, que renovi també a jugadors com Alves i Adriano, que així podran jugar a l’Agrupació de Barça Veterans.

Cafè Baviera