2/03/2014 Barça 4 – Almería 1
- A mi -perdoneu-me- m’ha agradat molt més el Barça del que he sentit al Camp Nou o a les ràdios de després del partit. No he patit en cap moment.
- Això sí. Quan ha marcat Puyol hem entès aquella expressió que diu “el gol de la tranquil.litat”.
- El Barça ha marcat, gol de Puyol a banda, gràcies a tres xuts llunyans. No cal elaborar tant per marcar. Aquest equip menysté el xut i en tenim més del que ens pensem. Avui ho han demostrat Cesc, Messi i Xavi.
- De Neymar, un talent insòlit, em continua preocupant que li sobra sempre un regat (o dos), que davant de porta torna a trepitjar raïm, que falla gols clars i que algú li hauria de donar tres consells i posar-li uns videos de Rivaldo perquè aporti, a l’equip, efectivitat, col.lectivitat i el compendi just entre filigrana i futbol.
- Alexis, avui sí, ha sumat encert a la lluita habitual.
- Alves, avui tampoc, no ha servit de res que arribi amb aventatge tantes vegades a la línia de fons. El seu fort deu ser el rugby, perquè només fa que posar melons.
- Un altre gol encaixat de còrner. Un altre cop Valdés amb els peus sobre la línia de gol.
- Hem superat el factor Pautasso. Torna el Tata, tothom tranquil.
- O no. Sento el Cesc a Barçatv dient que a Valladolid juguem a les 4, que és l’hora que solen fer la migdiada. Ai.
- Vistos els partits d’avui: potser estem massa verds per anar-nos a jugar la Lliga al Bernabéu. Però aquest Barça sempre ens pot sorprendre. És la gràcia de ser un equip tan irregular.
21 rematades a porta. Feia molts dies que no en fèiem tantes.
Els xiulets a l'equip als minuts 17 i 31 de la segona part. I això guanyant...
Les notes
-
6
1.Valdés
-
4
22.Alves
-
7
5.Puyol
-
7
14.Mascherano
-
5
21.Adriano
-
6
16.Sergio
Busquets
-
7
6.Xavi
-
5
4.Fàbregas
-
8
9.Alexis
-
7
10.Messi
-
4
11.Neymar
-
SC
8.Iniesta
-
7
7.Pedro
-
SC
20.Tello
6Ernesto
Valverde
7Del
Cerro Grande
