1-1: Malgrat l’empat, 10 bons indicis per arribar a semifinals

Alba i Alexis han ensenyat amb quina intensitat s’ha de jugar contra equips com l’Atleti.
Iniesta ha ensenyat com es pot desequilibrar una defensa tancadíssima.
Martino haurà vist que Neymar a la dreta és un zero a l’esquerra, i que a l’esquerra en necessita una per marcar. (Si no és pel golàs, l’actuació de Neymar tornava a ser molt preocupant).
Bartra ha hagut d’entrar en fred i ha agafat confiança per jugar al Calderón i la final de Copa.
A Messi no li ha sortit res de res. Puntades i coces al marge, difícilment tindrà un altre partit tan espès, i amb tan poques ocasions, en un escenari que se li dóna molt bé.
Pinto, amb el peu, ha estat fred i tranquil amb una sola errada. Pocs porters la juguen tan bé amb els peus. En el gol, ha reaccionat tard com tot l’equip.
Martino haurà vist que amb dos extrems oberts es crea molt més perill que amb la posessió estèril dels cinc baixets.
L’afició del Barça, millor que mai en l’última mitja hora, no ha pogut guanyar el partit. No ha d’espantar l’ambient del Calderón. Només hem de jugar a futbol, amb cap i amb més velocitat de pilota.
Difícilment al Calderón tindrem un àrbitre que es col.loqui tan malament i que, en quatre ocasions, ens hagi impedit fer la jugada d’atac.
A la tanda de penals, Courtois és molt bo. Però Pinto, millor.

Bartra, ha entrat en un moment difícil i ha estat impecable. La lesió de Piqué. I el gol de Diego arriba per badar. Després d'una falta i groga d'Iniesta, reprenem el joc sense la intensitat necessària. Així vam perdre una Lliga per un gol de Sobis del Betis.