3-1: Un partit que no passarà a la història en un dia històric

Guanyar el cuer, jugant una segona part tan dolenta, té mèrit. Històricament, aquest partit l’hauríem empatat. I hauríem regalat la Lliga.
De fet, feia la claror i la olor del dia de gol de Sobis que va fer que l’equip de Rikjaard regalés una Lliga al Madrid.
En el dia històric del referèndum, entre dos partits vitals contra l’Atlético de Madrid i en la setmana surrealista de la sanció de la FIFA, guanyar el partit no era fàcil.
Alexis, en un mateix partit, aconsegueix ser el millor i el pitjor de l’equip. La jugada on provoca el penal, amb el control sublim a l’inici de l’acció, no ho fa un jugador que sigui un totxo. Després va fer jugades de malentès amb Alves o Messi que fan desesperar. Això sí, quan lluita per recuperar una pilota li dónes tres pantalles més de coll.
Messi va fer una primera part amb uns canvis de ritme que fan pensar que està en el seu millor moment. A la segona, va desaparèixer. La primera pilota la va tocar gairebé al minut 15.
Busquets, en el tall de l’ú contra ú, ha estat genial. En la manera de driblar rivals, en zona de risc, és molt bonic quan surt. I contra el Betis ha sortit. Que no es refii.
Pedro va voler més de Neymar que de Pedro. I es va equivocar.
Cesc, amb la seva entrada, va saber trobar la passada entre línies que necessitava el Barça per acular el Betis.
La Masia no es toca. És veritat.
El Camp Nou sí que es tocarà. I molt. A fons. El soci ho ha tingut clar.