1. El primer gol de falta directa. Ja tocava. El segon de remat de falta. El segon i el tercer, de cap. I el quart, de contratac vertiginós. Tot plegat, coses noves. Benvingudes.
2. Messi ha destronat Zarra, de forma més contundent i en la setmana que més ho necessitava ell, i nosaltres. Més carinyo que els crits de “Messi”, posar-lo a coll-i-bè durant el partit i mantejar-lo… Més no li hem donat mai a ningú.
3. Superada la maledicció de Zarra…
començarem a pensar en la maledicció de Suárez. Fa coses interessants (la centrada de l’assistència del gol de Rakitic és sublim per com pensa la jugada i aixeca el cap), però entre que el fem jugar de Lineker i que no remata perquè xutin d’altres, són massa partits sense estrenar-se.
4. El millor partit d’Alba en dos anys. Ha tornat a agafar la moto. Tant per passar l’escombra per darrera com per arribar a l’àrea, a l’esquena de Neymar. Si no arriba a ser per l’accident en pròpia porta, mereixeria un 10.
5. També han tornat Piqué (que ve s’anticipa amb Mathieu) i Busquets. De mica en mica, els de la Roja han tornat a agafar el nivell. Algun mèrit deu tenir Luis Enrique, però també Del Bosque.
6. Rakitic no ha celebrat el gol contra el Sevilla. Lògic. Estètic. Potser, després de tantes passades dolentes -curtes i fàcils- tampoc no era dia per celebrar el seu joc. Em preocupa la progressiva “vanbommelització” de Rakitic.
7. La clau del partit: marcar el segon tan ràpid després de l’absurd empat.
8. Comentari demagògic: Denis Suárez ha sortit del camp amb 2 a 1. I Deulofeu ha entrar al camp amb 2 a 1.
9. Unai Emery continua sent un gran client. Compte els partits per derrotes. Bon plantajament inicial que ell mateix desmunta amb els canvis. Treure Bacca i Denis Suárez, error greu.
10. L’autogol d’avui no és el d’Alba. És el de Bartomeu de posar-se en el video de Messi per emetre’s al Camp Nou.