1. Dogma trencat: el Barça del control i l’estil no guanya necessàriament més partits que el de l’intercanvi de cops.
2. Dogma trencat: avui jugar molt millor que el rival no ens ha servit de res.
3. Dogma trencat: guanyar o perdre no té res a veure amb l’estil, ni amb el 65% de possessió.
4. Dogma trencat: posar Xavi al camp per tenir més control no garanteix tenir-lo (i això que poblava el centre amb Busi, Rakitic, Iniesta i Messi)
5. Dogma trencat: ningú treu la pilota com Piqué. Un error seu ens ha costat l’empat.
6. Paradoxa derivada: Piqué i Mathieu han estat perfectes al tall (i tapant les absències d’Alves que als 10 segons de partit ja havia perdut la possessió) però mentre Mathieu s’ha atipat de refusar pilotes malament no ens han costat cap gol. Una que perd Piqué, cap dins.
7. Que falli Bravo és notícia. Però que Iniesta hagi deixat fer tres controls a Banega i no l’hagi sortit a tapar em sulfura.
8. Les errades individuals de Piqué i Bravo no serien greus si Luis Suárez no s’hagués cagat a sobre, en dues ocasions que eren la sentència de l’1 a 3. Imperdonable en una Bota d’or.
9. Messi, a la segona part, ha desaparegut. Ni Madrid, ni Vigo, ni Almería, ni Pizjuán no té la velocitat que tenia. El peu continua fent mal. Caminant i tot, el gol de rosca ha fet amb el peu la rosca que Victor Tomàs fa amb la mà. Per cert, campions de Lliga d’handbol. Felicitats!
10. Avui Neymar tenia raó d’empipar-se amb el canvi. Havia fet la millor primera part de la temporada, no només pel gol i l’assitència del 0 a 1, sinó per la manera com se n’anava de tothom i trencava línies de defensa. Luis Suárez, quan ha vist el dorsal de Neymar, havia d’haver dit: “no, ja surto jo, que volem guanyar la Lliga”.