4-2 Fitxem davanters perquè marquin els defenses

  1. Per fi una gran victòria contra un equip gran… Ja tocava, hòstia!
  2. I a sobre, jugant bé fins que amb el 4-1 ja ens hem agradat massa. Xavi ha retret el toquet d’esperó a la banda de Busquets, que ha significat la falta, que ha dut al còrner, que ha estat el 4-2.
  3. De nou, a la segona part, el Barça ha jugat millor -i més concentrat- amb 10 que amb 11. No han tornat a crear perill des que han tingut superioritat.
  4. Simeone es va enfotre dels 8 davanters que Xavi tenia a la llista de convocats… Doncs au, gol de tres defenses. La triple A: Alba, Araujo i Alves.
  5. Gran partit d’Alves en el retorn al Camp Nou… però no ho pot espatllar d’aquesta manera, que a sobre ens perjudica per Cornellà. Amb 38 anys i amb el joc aturat no li pot posar tan fàcil al VAR i al Gil Manzano, que en tenia moltes ganes…
  6. Gran partit d’Adama en el retorn al Camp Nou. Ha fet el que havia de fer: humiliar Hermoso en les tres primeres jugades a la banda. I donar una passada de gol. No he entès el seu canvi.
  7. Que el més petit de tots, Gavi, marqui de cap entre Giménez i Savic és la prova que és un home tocat per la mà de Déu. Ha estat com un homenatge a Messi… Per fi ja ningú no es recorda d’ell durant el partit al Camp Nou.
  8. El golàs d’Alba -clau empatar dos minuts després de la gerra d’aigua freda del 0-1- des del camp ha semblat un xurro considerable. Veient la repetició per la tele, optarà a guanyar el Premi Puskas.
  9. El Barça, 4 remats, 4 gols. Per fi, eficàcia al 100% contra Oblak.
  10. Sabíem que marcaria Suárez. Sabíem, també, que l’Atleti defensaria amb 9. En canvi, el Barça d’avui ha mossegat amb 11. S’han canviat els papers amb l’Atlético.