1-5 a l’Espanyol. Quin diari regalarà el video d’aquesta maneta?

18/12/2010 Espanyol 1 – Barça 5

De moment, ni Público, ni Mundo Deportivo, ni l’Ara, ni l’Equipe han dit que regalaran aquest dvd d’una altra maneta històrica. Per què serà?
Pochetino ha dit després del partit que “a estones, li hem jugat de tu a tu al Barça”. A les estones que ens han tractat de vostè els n’han caigut cinc.
Guardiola, per una vegada a la vida, es va equivocar: va dir que aquest era el desplaçament més difícil que li quedava al Barça.
Es clar que Guardiola també va dir que a cada partit aprenia coses de Pochetino. Avui deu haver après com no s’ha de fer una defensa en línia avançada.
Luis García, actor de “teatro del malo”, ha sortit al final del partit a dir que l’àrbitre havia condicionat molt a l’Espanyol amb quatre o cinc targetes en mitja hora. Que els reis li portin un rellotge, perquè a la primera mitja hora cap jugador de l’Espanyol no ha vist cap groga. I quan li han ensenyat la primera a Kameni, era per protestar el 0 a 2.
Messi ni parla anglès ni ha marcat contra el Madrid ni contra l’Espanyol, però, i què Johan, i què?
El millor comentari a twitter l’ha escrit Michael Robinson: ” Hay que empezar a ponerle al Barça “handicap” como en el golf. Jugados igual a igual parece injusto”.
Per cert, el tàndem Robinson-Carlos Martínez, en tres setmanes, han vingut a Barcelona a retransmetre el 5 a 0 al Madrid, el 5 a 0 a la Reial Societat i l’1 a 5 a l’Espanyol. Ja poden anar tornant quan vulguin.
Només em sap greu per una persona: l’amic David Balaguer. Crec que demà fins i tot miraré el Hat Trick Espanyol per solidaritat amb ell.
Si aquesta crònica “en calent” he trigat tres hores a escriure-la és perquè m’havia de refer de tantes emocions d’aquesta nit. Intentaré que no torni a passar.

Pedro. Ha tornat a obrir la llauna. La diagonal del primer gol, la velocitat i la rematada és de crack. L'oportunisme en la jugada del tercer completa el repertori de virtuts. Avui, la seva pressió i la seva velocitat han donat ales a una banda dreta que, amb un Alves tant parcitipativament intens, era inaturable. Mai no sabrem si Iniesta avui portava una altra samarreta a sota, amb alguna inscripció si marcava algun gol. No ha marcat. La rebuda de l'afició de l'Espanyol en dir el seu nom per megafonia i l'ovació quan l'han subsituit, per més lògica que sigui per allò de l'homenatge al Dani Jarque, no deixa de posar la pell de gallina.