Abigooooool… però quin patir!

5/1/2011 Athletic Club 1 – Barça 1

El gol estava pensat i dissenyat pels tres millors del món. Xavi per Messi, Messi per Iniesta… però s’ha colat Abidal. Encara no m’ho crec. Ell, tampoc.
Per cert, amb dos collons, anem a San Mamés a jugar-nos la Copa i deixem el Pilota d’or 2010 a la banqueta. Iniesta, com antigament, revulsiu a la segona part.
Ibrahim Afellay, en el seu debut amb el Barça, no ha fet res malament. Tampoc res bé. No ha tocat ni una pilota. Ha jugat un minut. És un fitxatge per perdre temps.
Potser avui Milito s’ha adonat perquè Guardiola prefereix Abidal com a central esquerrà.
La primera part d’Alves són els seus pitjors 45 minuts amb el Barça. A la segona, s’ha refet. Renovem-lo.
Tot hauria estat més fàcil si, al minut 1, no ens haguessin xiulat un orsai que no era i que deixava Pedro i Keita sols davant de Gorka per fer-li un dos contra un. Però Muñiz Fernández encara s’estava maquillant i ens ha perjudicat. Després, no ha estat malament del tot. Roncero i Siro López no podran dir res.
O sí, ells remugaran igual.
Com a rival de quarts, no sé si m’estimo més el Betis o el Getafe. Potser el Betis, que fa temps que no juguem allà.
He intentat fer tota aquesta crònica sense parlar ni dels reis, ni màgics, ni cavalcada, ni regals…
Ho he aconseguit. No era fàcil. I, sinó, veieu els diaris de demà.

ABIDAAAAAAAL. I no ho dic pel gol. Pel seu partidàs, impecable, de central. Però la noticia és el gol: el seu primer en el Barça se'l guardava pel moment més important. D'això se'n diu fer un Belleti. Villa. El cop de cap primer, Gorka se'l troba. Però amb empat a un, a quatre minuts pel final, es juga l'ú contra ú com si fos un davanter patasses qualsevol. Sort, sort, sort que l'Ahtletic no ha fet el segon.