Onze victòries seguides mentre Messi menja pipes

2/1/2011 Barça 2 – Llevant 1

Per començar l’any, el Madrid dorm cinc punts per sota el Barça. No està malament.
Haver de demanar el final de partit, amb el porter del Llevant pujant a rematar de cap a l’últim minut no és un bon senyal. Però finalment hem guanyat un partit de les sis de la tarda. Amb l’Hércules i el Mallorca ens va anar pitjor.
Proposo: Bojan podria jugar al Camp Nou, amb el Barça, però amb la samarreta de Catalunya. Potser així no relliscaria tant ni estaria tan angoixat.
Pedro, que segons Guardiola no pot ser mala persona perquè el seu pare treballa en una gasolinera, avui ha fet que penséssim més en la seva mare: visca la mare que el va parir!
Alves, defensivament, ha la primera part ha estat més absent que Piqué y Puyol (que no jugaven). A la segona, s’ha rescabalat amb les dues assistències de gol i amb un munt de jugades anàrquiques, impossibles de descriure.
Abidal, a la primera part, ha pogut marcar un gol fàcil. Però ho ha vist tant a la vora que, més que un xut, ha fet una mena de cessió al porter rival.
El còrner que hem tret, al minut 38 de la primera part, des de la dreta de l’atac i que, per no tirar-la a l’àrea, l’hem passat al rival al mig del camp semblava que havíem començat la vaga de l’AFE.
Iniesta és millor quan fa d’Iniesta que quan vol fer de Messi. A la segona part, tocant-la molt menys i conduint-la menys, ha estat molt millor que a la primera.
Celebro que s’hagi recuperat i que torni a jugar. Per això només diré “ai, Milito…”
Des de la llotja estant s’ho miraven Jeffren, Affelay, Piqué i Puyol. ¿Messi no estava amb ells perquè anava vestit amb xandall o perquè volia menjar pipes i escopir les clofolles?

El rècord de Xavi. Que mai ningú, amb l'excepció de Migueli, s'hagi posat tantes vegades la samarreta és un honor per ell i és un orgull per nosaltres. Els resultats magnífics del Barça en els últims dotze anys tenen molt a veure amb la presència del Xavi a la gespa. I això que, per venir a suplir Guardiola, ho va tenir molt dificil. On eren, avui, al final del partit, amb el Xavi amb el micròfon en una mà i el braçalet a l'altre, tots els que deien que era "el càncer del Barça?". El golàs del Llevant. D'acord ens han agafat, per variar, badant. D'acord que Milito i Alves, per variar, no estaven ben col.locats. D'acord que ens ha posat l'ai al cor, però l'empalmada de l'Stuani a centrada de Valdo ha estat dels millors gols que ens han fet en molt temps. Potser des del Pippo Inzaghi al Gamper.