Guardiola dixit: “Sense Messi no seríem on som”. Evident.

5/2/2011 Barça 3 – Atlético de Madrid 0

Des de l’any 1928 que és juga la Lliga de futbol i mai ningú no havia guanyat 16 partits seguits. Senyal que és molt i molt díficil el que ha aconseguit el Barça d’enguany. Avui ha costat molt i molt.
L’afició i els entrenadors són la hòstia: Messi marca els tres gols i els millors elogis són per haver corregut enrera per frenar un contraatac del Kun Agüero, guanyar-li la carrera, treure-li la pilota i sortir-la jugada. Està molt bé, però això ho podia fer Silvinho i, en canvi, Silvinho mai marcaria tres gols.
Estic tip de sentir que compari Messi amb Di Stéfano, gent que mai no va veure jugar Di Stéfano.
De fet, en aquell temps, no hi havia futbol a la tele i, a tot estirar, veien el Di Stéfano un cop l’any quan venia jugar a Les Corts o al Camp Nou.
Per cert, fins al minut 15 de partit avui he dubtat de Messi. I aleshores, gol. Lliçó: “no dubtaràs mai més del millor del món”.
Si sense Perea, en Messi n’ha fet tres. Amb Perea hauria batut un altre rècord.
Gràcies a Quique Sánchez Flores per no posar Forlán fins a la segona part. S’agraeixen aquests regals.
Ujfalusi no ha fet mal a ningú. Inaudit.
Villa, Villa, Villa… Crearà molts espais, farà molts gols, se sacrificarà un colló però tècnicament i de velocitat mental està un graó per sota dels seus companys.
3-0, rècord de victòries, el Madrid a deu punts… Sensacional, però avui els últims 60 minuts ni hem jugat bé ni hem controlat el partit.

El tàndem Xavi-Iniesta han fet un recital, tots dos junts, com feia temps que no es veia. Excel.lent mig del camp de toc, control, regat, fintes, passades en profunditat. La targeta groga absurda per Messi. Però merescuda, per xutar una falta quan havia demanat barrera sense esperar que Turienzo autoritzés el llançament. Entre la targeta pel "Feliz cumple mami" i la d'aquesta falta, estic empipat. A veure si n'hi ensenyaran cinc i no jugarà al Bernabéu...