2-0 Quina paradoxa: l’Eurolliga és possible, la Champions ja no

1. Podem perdre. El que no entenc és que els nostres jugadors patinin durant tot el partit. Què han fet a l’escalafament? Per què vam renunciar a entrenar ahir al Calderón, que potser hauríem vist com estava la gespa? Detalls que un equip tant professional no pot deixar passar.
2. Que la millor acció de Messi en tot el partit sigui un esforç defensiu per tapar Carrasco, ja està tot dit.
3. Luis Enrique va dir que no aniríem a aguantar el 0 a 0 sinó a guanyar el partit com sempre. No. A la primera part d’avui hem anat a deixar passar el temps molt absurda i tontament. Error en el plantejament. O mala interpretació dels solistes. En qualsevol cas, un desconcert i un Barça poc reconeixible.
4. I per variar, quan jugues a no perdre-la i en perds una, et fan l’1 a 0. Alba, de nou.
5. Sí, les mans de Gabi era penal al minut 91. No plorem per l’error de Rizzoli sinó pels nostres propis errors.
6. A Anoeta no vam marcar i al Calderón tampoc. Consecutivament. Només a Cornellà ens havíem quedat sense marcar.
7. A veure si el Madrid i l’Atleti es desgasten a la Champions i deixen en pau la Lliga. Seria un detall.
8. El dia que el Bayern remuntava contra la Juventus i ho anunciaven pel marcador del Camp Nou, molts aficionats xiulaven. Ara, en canvi, tots amb el Pep i el Bayern perquè no passi el què no ha de passar.
9. La tarda ja ha començat guapa amb el bàsquet. Guanyem tot el partit i regalem els últims minuts de l’últim quart.
10. Doellman que va fer el miracle contra el Madrid i el CSKA avui ha fallat la cistella més fàcil de la seva vida. I Xavi Pascual ens ha condemnat amb Arroyo tot l’últim quart. Divendres guanyarem. Quina paradoxa, l’Eurolliga encara és possible. La Champions ja no.