3-1 Per què m’agrada tant marcar tres gols de passada de la mort?

17/11/2012 Barça 3 – Saragossa 1

El jugador que arriba a la línia de fons, aixeca el cap i la posa al punt de penal perquè remati el que ve sol de cara perquè la defensa protegeix la porteria, és una jugada que sempre m’ha agradat molt. Avui, d’Alba a Messi. De Messi a Song. De Montoya a Messi. Si és en paret, encara més la passada de la mort.
Messi no ha marcat mai un sol gol aquesta lliga. O dos, o tres. Mai un.
Per què ens han creat tant perill a la segona part? Hem comès una sola falta. Cal saber tallar el joc, si convé, al mig del camp.
Montoya dosifica bé les seves pujades a l’atac. Avui ha aprofitat l’autopista una vegada, ha sabut arribar-hi, aixecar el cap i donar-li a Messi perquè marqui el tercer.
Iniesta ha fet un partit esplèndid de filigranes, excepcional, però molt poc efectiu.
El gol del Saragossa, novament de còrner, però en el refús i la segona jugada. I això en el primer còrner de la temporada que hem deixat tres jugadors al mig del camp. Messi, Villa i Pedro. No cal tornar-hi i poblar més el balcó de la nostra àrea.
Fins ara la premsa feia el debat Villa-Alexis. Ja poden inaugurar, ara, el debat Villa-Tello. I tinc clar el posicionament.
I ara diré una irreverència i em quedaré sol: m’encanta Song.
Fa 80 hores els jugadors del Barça estaven aquí. Fa 48 hores estaven a Panamà. I avui tornaven a ser aquí. Villar és un inconscient. Així s’explica el ritme baix de la segona part del Barça.
Una endevinalla: Sabíeu que 10 dels 11 jugadors que han acabat el partit song de la Masia? Quin no ho era?
Algú confia ara en Marcelo Bielsa?

Veure Piqué i Puyol junts a l'eix. Cap dels dos centrals ha comès cap falta. Jordi Alba ha confòs la banqueta demanant el canvi que Puyol no havia demanat. En el futbol d'èlit, aquests radio macutos s'han de mirar d'evitar i la comunicació interna millorar. A veure què triga la caverna a sucar pa amb el canvi de Puyol.