4-0 El millor, pel Barça, ha estat el resultat (i altres dogmes que es trenquen. Quins?)

1. Només tinc un dubte. Si ha estat pitjor la segona part que la primera. O al revés.
2. Que fàcil seria ara fer sang de tots els jugadors del Barça. No ho faré. Em trec el barret, això sí, per Verratti, Rabiot, Matuidi, Draxler, Cavani i el de sempre: Di María. El dia que va marxar del Madrid vaig respirar. Avui els ha fet un favor.
3. Partits com avui trenquen dogmes. Com que al mercat d’hivern mai no es pot fitxar res de bo. Draxler és un crack.
4. Un altre dogma esquinçat: Amb Busquets i Iniesta el Barça sí que és reconeixible. Iniesta, des de la lesió, encara està massa tou. 15 minuts amb l’Atletico de Madrid i 30 minuts amb l’Alabés, no tenia el ritme per un partit amb tanta velocitat com la d’avui.
5. Un altre dogma: el currículum d’Unai contra el Barça feia riure. De 23 partits, dèiem, una sola victòria. Avui ens ha donat una lliçó tàctica, de posició dels seus jugadors (sempre molts junts) amb pilota i sense. La quantitat de vegades que ha trobat l’espai entrelínies, a l’esquena dels nostres tres mitjos i la cara dels dos centrals, ens ha destrossat.
6. És el segon partit de tota la temporada que ens quedem sense marcar (i el primer fora de casa), just quan dèiem que marcar fora de casa a Europa és vital. André l’ha tinguda, Umtiti al pal. Era un bon dia perquè els dos fitxatges s’estrenessin com a goleajdors.
7. Quan en tot el partit ni Suárez ni Messi han rematat a porta, ja està tot dit de com ens han lligat curt. I com d’espessos hem estat.
8. Si sentiu fanfàrries de remuntada, no piqueu. Això no ho aixequem.
9. Però si sentiu la tornada de sempre, que aixó és el final de cicle, tampoc no piqueu. Aquest Barça no s’ha acabat.
10. Algú confia ara amb el Nàpols?