Vés al contingut
- A mi -perdoneu-me- m’ha agradat molt més el Barça del que he sentit al Camp Nou o a les ràdios de després del partit. No he patit en cap moment.
- Això sí. Quan ha marcat Puyol hem entès aquella expressió que diu “el gol de la tranquil.litat”.
- El Barça ha marcat, gol de Puyol a banda, gràcies a tres xuts llunyans. No cal elaborar tant per marcar. Aquest equip menysté el xut i en tenim més del que ens pensem. Avui ho han demostrat Cesc, Messi i Xavi. Continua llegint «4-1 Que algú, a Neymar, li posi aviat uns videos de Rivaldo»
- Si un equip corre i l’altre camina, guanya el que corre.
- Si un equip té gana i l’altre no, guanya el que té gana.
- Si un equip s’hi juga el lideratge i no mossega, se li escaparà el lideratge i, possiblement, la Lliga. Continua llegint «3-1: Jugant-nos ho tot, no hem jugat a res. O pijtor encara, a res de res»
- Com que el futbol és com acaba, el resultat ha estat el somiat, l’apostat i fantàstic.
- Si el debat d’abans del partit era qui tindria la pilota, al primer quart d’hora ha quedat clar: només nosaltres. No val dir ara, que és que el City ha jugat amb deu a la segona part.
- Després de l’expulsió de De Michelis semblava que no volíem aprofitar l’ocasió de sentenciar l’eliminatòria. I ens hem aturat i hem tornat a caminar de manera poc comprensible i una mica desesperant. Continua llegint «0-2 Avui hem tingut paciència, control, sort i gols a parts iguals»
- Res millor que, per un equip que surt pressionant, marcar un gol als 100 segons de partit sense que el Rayo hagi arribat a tocar la pilota.
- Adriano té una sola virtut: el xut de rosca. Avui, com a camp del Màlaga, ha obert la llauna.
- M’agrada un Barça que marca al primer minut i a l’últim. Perquè demostra actitut, concentració i intensitat. I, a més a més, castiga els pesats que arriben tard i els que marxen abans d’hora. Continua llegint «6-0: Amb una golejada així, creem la polèmica per la celebració de Neymar»
- Som on havíem de ser: a la final del 19 d’abril (15 dies després del referèndum). I hi hem arribat jugat un partidàs.
- Però jugant un partidàs tampoc hem guanyat el matx. Aquest és el risc de no matar els partits.
- El Barça ha jugat més junt i més concentrat que mai. Per això ha tingut el control i ho ha fet fàcil a un o dos tocs i sempre hem trobat una passada de seguretat ràpida i fàcil. Això dels 4 centrecampistes junts (que ja ho va fer el Tata contra el Madrid) ho tornarem a veure a camp del City, a camp del Madrid, potser a camp del Bayern si ens torna a tocar. Continua llegint «1-1 Martino ens du a la final amb el cinturó de seguretat posat (4-4-2)»
- El Barça de toc i control no fa gaire mal. Avui, la remuntada, amb un gol a pilota aturada i tres gols de contraatac. No és ADN nostre, però serveix, oi?
- La primera mitja hora del Barça ha estat com per anar-los a esperar a l’aeroport. Els 60 minuts restants, una exhibició d’ambició, velocitat i gol. No s’entén que sortim tan relaxats. I no és el primer dia. Ni el segon. Però avui ens hi jugàvem recuparar el liderat. Que, per cert, ja el tornem a tenir.
- L’1 a 2 de Messi, control i xutàs al sobrebot, compte com assistència de Pedro? Continua llegint «1-4 Iniesta i Messi ens arreglen el diumenge i mitja Lliga»
- El resultat és bo. Podia haver estat molt millor, però la Real podia haver marcat i l’àrbitre, amb 0-0 ens ha perdonat el penal i l’expulsió de Mascherano.
- Costa d’entendre que Cesc, Alexis i Messi errin tres ocasions tan clares com a les de la segona part.
- A la segona, contra deu, el Barça ha mostrat la manca d’ambició, d’intensitat i de ritme de dissabte contra el València. Continua llegint «2-0 Amb mal humor però amb un peu a la final»
- Tothom es pregunta perquè hem jugat una primera mitja hora tant bona i una hora tant dolenta? Què ha passat en aquell moment? Molt fàcil: que hem deixat de pressionar.
- D’acord que Messi hagi tingut un partit espès entre tants boscos de cames, d’acord que no pressioni, però que es desentegui tant de la pilota quan no la té el Barça, no hi ha dret.
- Pizzi, macanudo, que malo que viniste. En el seu retorn al Camp Nou, un altre partit boig. Continua llegint «2-3 Un altre partit boig amb Pizzi a la gespa»
- Sé que està de moda criticar el format de la Copa i tal i tal… però a mi m’està divertint molt aquests dimecres de gener. I ara venen unes semifinals apassionants. No pensem en el rival. Dediquem-nos a eliminar la Real. Serà un òs.
- També m’agrada perquè Martino fa jugar els Song, Tellos i Montoyas que sinó, ja no veuríem gaire més com a titulars.
- I m’agrada, encara, perquè Martino ha trencat amb un mal històric i endèmic del Barça. Quan resolíem eliminatòries a l’anada, els partits de tornada solien ser avorridíssims. I aquí, a setzens, vuitens i quarts ens hem divertit també a la tornada. Continua llegint «5-1 M’agrada la Copa, què passa?»
- Al Camp Nou no hi havia ni ambient de crisi, ni petició d’eleccions. En absolut. Normalitat social. Gran lliçó de maduresa. Davant de tanta histèria mediàtica, tranquil.litat culer.
- Els jugadors ha viscut un càncer d’Abidal i la seva recaiguda. El càncer del Tito, la primera recaiguda i la retirada com a entrenador. Algú pensava que l’adéu del president els afectaria?
- Al contrari. Han fet, per concentració, ganes, ritme de pilota, i ocasions estèticament elaborades, ha estat pot ser un dels millors partits de l’era Tata. Continua llegint «3-0 Lliçó de maduresa i barcelonisme de l’afició, el Club i els jugadors»