Autor: Xavier Bosch

Que no ens engatussin (¡Que no nos embauquen!)

Nadie me va a quitar un ápice de felicidad, alegría, orgullo, emoción y tranquilidad de espíritu por lo conseguido en Wembley y por la tercera Liga consecutiva. Lo digo porqué hay una frase que me saca de quicio y que no paro de escucharla muy a menudo en las últimas semanas y, especialmente, del sábado a esta parte. Continua llegint «Que no ens engatussin (¡Que no nos embauquen!)»

“We love football”. Amén

Mai un mosaic, abans d’un partit de futbol, havia estat tan ben triat. El Barça, ja abans
del xiulet inicial, enviava un missatge al món i un avís per al rival. “We love football”.
Cadascun dels privilegiats aficionats culers que eren a Wembley aixecaven la seva
cartolina, un tros del lema convençuts que el que venia de seguida seria el millor anunci
d’un equip de futbol com no s’havia vist mai. Amb la proclamació d’amor a aquest
esport els dèiem, a tots (també a Mourinho) que estimem el futbol, que és el nostre
tarannà, i ara us ho demostrarem, en noranta minuts, amb una exhibició com s’ha vist
poques vegades en una final europea. I partir del moment que l’àrbitre hongarès va
decidir que comencés l’espectacle el Barça va fer honor a la promesa i va enamorar a Continua llegint «“We love football”. Amén»

Campions a Wembley, again! Guardiola, estem en paus.

  1. Aquests són molt bons i us en devem una. Un any després ja no ens deuen res. Estem en paus.
  2. Messi, Xavi, i Iniesta ja han tornat a guanyar la Pilota d’Or, plata i bronze.
  3. 40 anys. 3 anys d’entrenador. 2 Champions, 3 Lligues. Potser a la gala FIFA li donaran el premi al millor entrenador de l’any. Continua llegint «Campions a Wembley, again! Guardiola, estem en paus.»

1-3: A bona hora arriben els penals a favor

  1. A l’últim partit de Lliga, quan ja l’hem guanyat i quan ja no ens cal, oh noticia, penal a favor del Barça. Ho era, però justet. N’hem vist 15 de més clars en aquesta Lliga que no han estat assenyalats. Clar que aleshores en hi jugàvem el títol.
  2. Bojan ha estat en totes. Com a capità, ha provocat el penal, l’ha xutat i l’ha celebrat. Diria que ha estat el seu últim gol i últim partit amb el Barça. Diria.
  3. Afellay s’ha estrenat com a golejador. Ens aporta, entre d’altres coses, una cosa que no tenim: gardela des de fora l’àrea. Continua llegint «1-3: A bona hora arriben els penals a favor»

0-0 Mai aixecar un trofeu s’havia fet esperar tant, però ha valgut la pena

  1. Hi ha coses que no canvien, fins i tot amb la Lliga guanyada, el Valdés continua salvant punts de tres en tres.
  2. Val que havien menjat molt i begut molt i ballat molt i brindat molt… Però ha estat el partit més avorrit del Barça al Camp Nou des de l’època de Gaspart.
  3. Fins i tot he arribat a trobar a faltar el Villa… I gairebé l’Ibrahimovic. Continua llegint «0-0 Mai aixecar un trofeu s’havia fet esperar tant, però ha valgut la pena»

Anàlisi de la Lliga guanyada: “La Lliga del 5 a 0 amb permís de Messi”

Poques lligues del Barça s’han guanyat al mes de novembre. I encara menys en dilluns. Les eleccions al Parlament van obligar, després d’un estira-i-arronsa amb massa càlcul polític, que el Barça-Madrid de la primera volta es jugués el 29 de novembre de 2010. Una data per a la història. En el segon dia de vida d’aquest diari, l’ARA havia d’informar que el Reial Madrid, per primera vegada amb Mourinho a la banqueta, sortia escaldat del Camp Nou, humiliat pel 5 a 0 al marcador i marejat per la lliçó de fútbol de toc i control excepcional al qual havia estat sotmès. Va ser el rondo de 90 minuts més gran que s’hagi vist mai. L’endemà, la premsa internacional va publicar que, possiblement, era el millor partit de futbol de la història. El diari francès l’Equipe –igual que l’ARA- va repartir el DVD del recital entre els seus lectors. Aquella nit, el Barça va guanyar la tercera lliga consecutiva amb Guardiola com a entrenador. La resta de jornades, fins a proclamar-se campió, va anar passant tranquil.lament, com música de Handel. Només calia mantenir la calma i esperar fins al final. La superioritat futbolística havia quedat palesa als ulls de tothom. Continua llegint «Anàlisi de la Lliga guanyada: “La Lliga del 5 a 0 amb permís de Messi”»

Campions! Al 92 doblet. Al 06 doblet. Al 09 doblet… I ara tornem a Wembley

  1. Campions!!! Ens han sobrat dues jornades. Que n’aprenguin!
  2. Quan dos equips necessiten empatar, empaten. Fins i tot el Barça. (Han trigat molt a avisar a Messi que no calia guanyar).
  3. Hem guanyat la lliga i tot ha acabat bé, però si el Madrid ens posa una gespa com la del Llevant, posem dues querelles criminals. No era un camp de primera, era un prat de la Cerdanya.  Continua llegint «Campions! Al 92 doblet. Al 06 doblet. Al 09 doblet… I ara tornem a Wembley»

La Lliga que vam guanyar en dilluns l’aconseguirem en dimecres

  1. La Lliga que vam guanyar en dilluns, la nit del 5 a 0 del 29 de novembre, la rematarem en dimecres. Entre mig, anar fent.
  2. A València hi hem perdut la Copa però hi guanyarem la Lliga.
  3. L’Espanyol amb més cara i ulls dels úlitms 30 anys al Camp Nou, que ha intentat jugar a futbol, ha perdut per 2 a 0. El Luis Garcia s’haurà de menjar en patates la seva roda de premsa. Continua llegint «La Lliga que vam guanyar en dilluns l’aconseguirem en dimecres»