Autor: Xavier Bosch

1-2 Un altre bany i una pregunta: és un somni o han marcat Puyol i Abidal

  1. El bany d’avui, futbolísticament, ha estat superior al de la Lliga. Per control, per sensació, per ocasions aconseguides i per ocasions concedides.
  2. Hem anat al Bernabéu i Pinto no ha tocat la pilota amb les mans en tot el partit. Amb els peus ha estat fantàstic. S’ha refet de l’error del gol.
  3. A la mitja part he fet una sola piulada. «Pinto Pelota. Paciència». Poques vegades havia vist tan clar que el Barça acabaria remuntant un partit contra el Getafe. Perdó, contra el Madrid. Com que han decidit jugar-nos amb el mateix sistema, m’he confòs.  Continua llegint «1-2 Un altre bany i una pregunta: és un somni o han marcat Puyol i Abidal»

4-2 El Barça només reacciona quan està contra les cordes

  1. Un altre partit que guanyes per 2 a 0 al minut 15, és molt greu que el rival te l’empati a 2. Un Barça irreconeixible en massa minuts d’aquesta Lliga.
  2. I encara sort de Valdés, que amb 0 a 0 ja havia aturat dos gols mastegats.
  3. Això sí, al minut 69, amb el penal no xiulat sobre Iniesta hi ha hagut el punt d’inflexió. Els jugadors s’han picat i l’afició ho ha donat tot. A partir d’aquí, l’expulsió del Betis per una gran jugada de Messi i uns bons 20 minuts finals. Continua llegint «4-2 El Barça només reacciona quan està contra les cordes»

1-2 L’Osasuna no perdia a casa a la Lliga. A la Copa sí, contra un Barça emboirat

  1. Des del 17 d’abril que l’Osasuna no perdia un partit al seu camp. Avui, a la Copa, sí. I això que a la primera part el Barça li ha regalat vuit ocasions.
  2. A la segona part el Barça ha netejat les escombraries de la primera. A diferència de Mourinho, a Guardiola no li ha calgut fer els tres canvis de patac.
  3. Potser ha estat agoserat i evitable fer entrar Messi per jugar més d’una hora en una eliminatòria més que sentenciada. Pel resultat no calia, però després de l’espessor del jugador a camp de l’Espanyol potser li convenia recuperar el to i treure’s el mal sabor de boca. Ha recuperat la guspira i el toc.  Continua llegint «1-2 L’Osasuna no perdia a casa a la Lliga. A la Copa sí, contra un Barça emboirat»

1-1: El Barça, a Cornellà, regala 87 minuts i alguna cosa més.

  1. En un altre desplaçament, el Barça té més ocasions, més intensitat i  més profunditat en el temps afegit que en tot el partit. Quan ens marquen, venen les presses. Com a Bilbao, com a Anoeta, com a València… L’Espanyol ha tingut més gana i que un equip ens guanyi a gana, és humà però toca la pera.
  2. Jugar amb tan poca intensitat defensiva de mig camp en endavant durant tota la primera part, amb tan poca velocitat, amb tants jugadors caminant durant tanta estona, l’àrbitre i el penal no xiulat no pot ser excusa.
  3. Messi, avui sí, gripat.  Demà, pilota d’or.
  4. Alexis, avui, més que «niño maravilla» ha estat «el niño empanadilla». Continua llegint «1-1: El Barça, a Cornellà, regala 87 minuts i alguna cosa més.»

4-0 Jo vull tenir la mateixa grip de Messi.

  1. Messi, gripós, tossint, mocant-se amb la màniga i escopint sense parar, n’ha tingut prou amb mitja hora per fer tres jugades genials, marcar dos gols i provocar un penal no xiulat.
  2. Guardiola ha explicat una clau més d’aquest jugador: no és tant que Messi quan entra a falta de mitja hora es troba una defensa oberta, cansada i trencada, sinó que és al revés, Messi no ha de sacrificar-se tant a tapar la sortida de pilota d’un defensa perquè els defenses, a aquelles alçades del partit, ja no poden sortir amb la pilota jugada sinó que se la treuen ràpid de sobre. En Pep és un crack sabent veure aquestes coses. Continua llegint «4-0 Jo vull tenir la mateixa grip de Messi.»

Els 10 Pep-encerts (les claus de l’èxit de Guardiola també fora de la gespa).

Més enllà de les tàctiques, de les alineacions i de la perfecció futbolística, la clau de l’èxit del Barça s’ha gestat gràcies a deu encerts de Pep Guardiola fora de la gespa. La síntesi, en deu piulades.

1.Anar a la ciutat esportiva. L’equip s’entrenava a l’irregular camp de La Masia, als jugadors els feia mandra haver d’anar a entrenar-se a un lloc nou i la junta anterior no apostava per Sant Joan Despí perquè no formava part del seu projecte. Guardiola va trencar els prejudicis de tothom i va fer-ho condicionar tot per treballar amb millors condicions i més tranquil·litat.

2. Viatjar el mateix dia. Per l’experiència com a jugador sabia la pallissa que representa concentrar-se tantes vegades en hotels. Com que la temporada tenia molt partits, podia permetre als jugadors passar moltes més nits a casa. Ells, agraïts, i un estalvi per al club. Continua llegint «Els 10 Pep-encerts (les claus de l’èxit de Guardiola també fora de la gespa).»

9-0 Un bon dia per deixar de fumar al Camp Nou. Avui s’han fumat els últims cigars des de 1957.

  1. Des de la Mercè de 1957, i durant 54 anys, la gent ha fumat cigars, cigarretes i porros al Camp Nou. Avui ha sigut l’últim dia. Un bon dia per deixar de fumar.
  2. En arribar a l’estadi, una cosa saltava a la vista: xarxes noves a les porteries. Més blanques, més tupides. Han funcionat, els jugadors l’han estrenat molt a gust.
  3. Convidar 3.000 nens de l’Hospitalet i fotre’ls 9 gols no sé si és la festa de la solidaritat. És com si et regalen entrades pel Tibidabo i et viola la bruixa de la casa del terror.  Continua llegint «9-0 Un bon dia per deixar de fumar al Camp Nou. Avui s’han fumat els últims cigars des de 1957.»

El Barça i la farsa (article publicat a MDeportivo després del Madrid-Barça)

El Real Madrid puede ganar la Liga. Si la debacle ante el Barcelona no genera malos rollos internos, el equipo de Mourinho es capaz de vencer 18 partidos seguidos hasta llegar al 20 de abril a jugar la vuelta en el Camp Nou con el campeonato de la regularidad casi sentenciado. Su potencial mostrado esta temporada demuestra que, por hambre, verticalidad y facilidad goleadora, los blancos pueden imponerse a todos los equipos de la Liga BBVA, tanto en el Bernabéu como lejos de él. Mourinho tiene razón cuando suelta, con su habitual modestia, que están cuajando una temporada sobresaliente. Dicho esto, la literatura, la propaganda y la trompetería habitual que glorifica el madridismo y que, por sus múltiples altavoces, este otoño se había empachado de decir que ellos jugaban mejor (e incluso mucho mejor) que nosotros, se terminó el sábado a la medianoche. Continua llegint «El Barça i la farsa (article publicat a MDeportivo després del Madrid-Barça)»

Deu finals guanyades. Elogi de Pep. (article publicat a MDeportivo)

Guardiola es un ganador nato. En una ocasión, cuando todavía no era capitán del Barça, cenábamos con un grupo de amigos y se enteró de que hacía ya algunos años que yo había aprendido a jugar a golf. Me retó al instante: “No he cogido jamás un palo, pero en tres meses te gano”. No tuvimos la ocasión de comprobarlo, pero viendo su actual handicap y el mío no hay color de que me destrozaría en un ‘match play’ en el hoyo 12. Continua llegint «Deu finals guanyades. Elogi de Pep. (article publicat a MDeportivo)»

4-0 Chapeau a Japó. Campions del món 2011. Visca el Barça!

  1. Van Gaal va dir que somiava guanyar la Champions amb 11 jugadors del planter. I ens en vam riure. Guardiola ha guanyat la Copa del món amb 11 de la Masia. I no és un somni.
  2. Els controls de Xavi en el primer i el segon gol valen per tot un partit.
  3. Si juguem amb 3 defenses i 1 sol davanter autèntic. Vol dir que al mig camp n’hi teníem 6. Aquesta ha estat la clau, ben trobada pel Pep. Ha tornat a guanyar el partit, i el títol, en el plantejament inicial. I ara, un acudit… Continua llegint «4-0 Chapeau a Japó. Campions del món 2011. Visca el Barça!»