Autor: Xavier Bosch

8-0: El Barça decideix jugar 90 minuts mirant a barraca

  1. Atès que marcant-ne 2 al final no en teníem prou, l’equip ha decidit anar a totes, tota l’estona i amb instint assassí.
  2. A la primera part n’hem marcat 5. A la segona només 3. Només tinc un dubte, a Puntopelota veuran aquesta davallada de la segona part com un nova crisi o un altre final de cicle?
  3. 15 gols en tres partits de Lliga. Mitjana de 5 gols per partit. Qui diu que aquesta és una #lligademerda.
  4. Al minut 20, quan he vist com el porter de l’Osasuna, amb 2 a 0, perdia tant temps com podia, he vist clar que no volien sortir del Camp Nou amb una dotzena de gols.  Continua llegint «8-0: El Barça decideix jugar 90 minuts mirant a barraca»

2-2: Al Barça li marquen al minut de silenci i a la roda de premsa

  1. Ens han marcat al minut de silenci i a la roda de premsa. En els altres 90 minuts hem estat molt millors. Però sort de la genialitat de Messi. I del golàs de Villa.
  2. L’últim còrner del Barça, amb un sol jugador a l’àrea, l’hem acabat cedint a Valdés. L’últim còrner del Milan han pujat tots a rematar i han marcat. Prou de defensa en zona a pilota parada.
  3. A Cesc Fàbregas li han prohibit xutar? Qui? Per què? Ha tingut 10 ocasions per fer-ho des de la frontal, com solia a l’Arsenal, i no ho ha intentat ni un sol cas.  El DVD de gols de Cesc des de lluny estava trucat? Continua llegint «2-2: Al Barça li marquen al minut de silenci i a la roda de premsa»

2-2: No és el Virus FIFA, és culpa nostra (i de Villa)

  1. A Anoeta s’hi pot empatar a dos, però no quan marques dos gols en un minut, en el primer quart d’hora, i et refies que ja has guanyat el partit i et penses que n’hi haurà prou en continuar tenint la posessió sense mirar a porteria. Es veia a venir.
  2. Que Villa no marqui gols ja ens hi estem acostumant, ara la novetat és que regali gols al rival.
  3. Exemples de falta de concentració: al cinc minuts Xavi, Fontàs i Busi ja havien perdut passades molt fàcils; Pedro en el remat del gol de Cesc; Villa en la passada enrera; Fontàs baixant sense córrer en la jugada del 2 a 2; Valdés d’esquena quan la Reial ens tornava la pilota… Badem massa per guanyar. Continua llegint «2-2: No és el Virus FIFA, és culpa nostra (i de Villa)»

5-0 L’últim partit en dilluns també va ser un 5 a 0

  1. L’últim partit que vam jugar de Lliga en dilluns, a l’estadi, també va acabar igual 5 a 0. Roures, posa’ls tots en dilluns encara que hi hagi l’Àgora.
  2. Ja fa massa setmanes que dura. L’equip cada partit està millor i el Pep Guardiola a cada roda de premsa està pitjor. Una tos que va a més, que l’impedeix dir tres síl.labes seguides. Doctor Pruna, reacciona, que ens podem permetre que Maxwell, Afellay o fins i tot Piqué o Puyol no juguin, però el Guardiola és imprescindible.
  3. Han marcat Tiago el primer, Cesc el segon i Alexis el tercer. Si arriba a jugar el Fontàs, l’altra incoporació del primer equip d’aquest estiu, hauria marcat el quart. Com som els culers. En sortir del camp, de camí del cotxe, el comentari de tothom era el mateix: “llàstima que no haguem anat a marcar el sisè”. Juguem un partit de fàbula però tenim el lideratge i el Madrid al cap. En canvi, a Guardiola ningú li ha preguntat per això en roda de premsa. Continua llegint «5-0 L’últim partit en dilluns també va ser un 5 a 0»

Cesc Fàbregas, amortitzat en dues estonetes

Deu minuts contra el Madrid i onze contra el Porto. Dues supercopes, dos títols i un gran gol per sentenciar, potser, una de les finals que el Barça de Guardiola ha guanyat amb un joc menys brillant, que demostra fins a quin punt estem malacostumats. Cesc, que per superstició va decidir mantenir el nom de Fàbregas sobre el seu dorsal, ha tingut la sort que buscava. Continua llegint «Cesc Fàbregas, amortitzat en dues estonetes»

Supercampions! El Barça de Guardiola guanya 9 de les 10 finals

  1. Guardiola, i el seu equip, han disputat 10 finals i n’han guanyat 9. Aquest percentatge del 90% és inaudit i inèdit en el món del futbol. I més encara per un entrenador debutant. (No cal recordar quina és l’única final que no hem guanyat).
  2. La dita d’arribar i moldre es va inventar pensant amb Cesc Fàbregas. Amb molts pocs minuts, el cacen, aixeca copes i, a sobre, avui ha marcat un gol que costarà molt que en faci cap altra de tan bonic i tan oportú com aquest.
  3. Messi, a la vida, li faltaven dues coses: marcar en una Supercopa d’Europa i fer el gol del coix. Avui s’ha ventilat les dues estadístiques en un sola finta al porter, amb un lleuger cop de maluc. Continua llegint «Supercampions! El Barça de Guardiola guanya 9 de les 10 finals»

3-2: Cesc Fàbregas cobra prima d’aquesta Supercopa?

  1. Cesc Fàbregas, arribar i moldre. 8 minuts i un títol. És la proesa més gran de la història del Barça. Cobrarà la prima o també li donarà a l’Arsenal?
  2. El partit estava sensacional… I aleshores Marcelo ha entrat al camp i s’ha acabat el partit.
  3. Els tres gols de Messi d’aquesta final han arribat prop del minut 45. És la novetat que ens reservava per aquesta temporada? Marcarà sempre al final, per posar-hi més emoció? Continua llegint «3-2: Cesc Fàbregas cobra prima d’aquesta Supercopa?»

2-2: Alexis Sánchez no és Alexander Hleb

  1. Al Bernabéu, amb només quatre dies d’entrenament, coneixent alguns companys personalment el dijous, avui ha debutat Àlexis Sánchez amb el Barça, el jugador que era la prioritat de Guardiola. D’entrada hem vist que Alexis no serà Hleb, podem respirar tranquils.
  2. Alexis bon regat curt, velocitat i pressió. Rifar-se Marcelo (que ho ha fet gairebé cada vegada) no és el més difícil de la Lliga espanyola. No calen tants tocs d’esperó. Promet. Fa pinta de ser el que fa el difícil i s’embolica amb el fàcil.
  3. El 2 a 2 és un gran resultat pel Barça. Havent vist el partit, el resultat encara és millor.  Continua llegint «2-2: Alexis Sánchez no és Alexander Hleb»

Cesc o no Cesc, aquesta és la qüestió?

El mediodía del lunes escuché en la COPE al hombre que más sigue sabiendo del negocio del fútbol. A Josep Maria Minguella le preguntaron si esta era la semana decisiva para el traspaso de Cesc del Arsenal al Barça. El siempre socarrón Minguella dijo que hace ya tres años que estamos instalados en “la semana clave”. La verdad es que… Continua llegint «Cesc o no Cesc, aquesta és la qüestió?»

Bojan, la veritable víctima de De Bleeckere

El 28 d’abril del 2010, just tres anys després del seu debut al Barça, va canviar la història de Bojan Krkic. El Barça era a les portes del somni dels somnis, de jugar la final de la Champions al Bernabéu. Només calia un gol. L’equip de Guardiola havia de remuntar un 3 a 1 a l’Inter. Gerard Piqué havia marcat el primer a cinc minuts del final. En temps de descompte, el revulsiu Bojan va caçar una pilota perduda a l’àrea i, al primer toc, la va enviar a la xarxa amb la seva habilitat natural. Era l’Iniesta a Stamford Bridge… Continua llegint «Bojan, la veritable víctima de De Bleeckere»