- Des de l’any 1928 que és juga la Lliga de futbol i mai ningú no havia guanyat 16 partits seguits. Senyal que és molt i molt díficil el que ha aconseguit el Barça d’enguany. Avui ha costat molt i molt.
- L’afició i els entrenadors són la hòstia: Messi marca els tres gols i els millors elogis són per haver corregut enrera per frenar un contraatac del Kun Agüero, guanyar-li la carrera, treure-li la pilota i sortir-la jugada. Està molt bé, però això ho podia fer Silvinho i, en canvi, Silvinho mai marcaria tres gols.
- Estic tip de sentir que compari Messi amb Di Stéfano, gent que mai no va veure jugar Di Stéfano. Continua llegint «Guardiola dixit: “Sense Messi no seríem on som”. Evident.»
0-3 i a la final! Aquest ha estat l’últim partit sense patir de tota la temporada
- Almería és l’equip més regular. A la Lliga 0-8. Almería a la Copa 5+3= 8-0.
- Sort que durant la setmana, els jugadors d’Oltra havien assajat el llançament de penals, per si de cas.
- Golàs d’Adriano i golàs d’Afellay, bona manera de desvirgar-se com a golejadors del Barça. D’aquí en endavant, dificilment tornaran a ser titulars. Continua llegint «0-3 i a la final! Aquest ha estat l’últim partit sense patir de tota la temporada»
Enguene, el Lionel que ve
El exvicepresidente Josep Mussons me invitó, el pasado lunes, a comer en la Masía junto a todos los hombres (y Carme Drópez) que han contribuido a hacer de nuestro edificio emblemático la factoría de jugadores más importante del mundo. Compartí, junto a una decena de periodistas, el privilegio de entrar y comer en un sitio sagrado. La conversación en la comida con los Mateu, Huguet, García Meranges giró, como no podía ser de otra forma, entorno al fútbol formativo, al buen hacer de Luis Enrique y el descalabro del Madrid en la Liga. Al final, Mussons pidió un aplauso para Carles Folguera, el director de la Masía que nos habia acogido. Me encantó conocer y saludar al que tantas veces había visto actuar en el Palau tras todas esas protecciones de un portero de hoquei que le hacen irreconocible. Al tenerlo delante, me corté. Tenía un capricho y no osé pédirselo. Continua llegint «Enguene, el Lionel que ve»
0-3 Rècord (i gol average contra l’Hèrcules a favor)
- Des que vaig nèixer, no havia vist mai cap equip guanyar 15 partits de lliga seguits. Ho ha aconseguit aquest Barça infal.lible que avui ens ha fet patir fins al minut 88.
- Guanyar el 100% de partits fora de casa, 10 de 10, encara és més difícil d’igualar.
- Messi feia un partit espessot. Però només ha calgut que perdés tres pilotes en una sola jugada per picar-se en el seu orgull. En els últims vint minuts, cinc xuts, grans jugades i dos gols. Continua llegint «0-3 Rècord (i gol average contra l’Hèrcules a favor)»
La guerra de Florentino
Arrossegat pel tarannà de Mourinho, el president del Reial Madrid és
ara víctima del seu fitxatge estrella
Amb l’arribada d’Adebayor com a davanter centre del Madrid per substituir
l’absència del lesionat Higuaín, José Mourinho ha derrotat Valdano i li ha
guanyat una batalla al president del Madrid. Per entendre el que pot passar a
la casa blanca en els propers mesos, cal mirar enrere i recordar qui és i com
les gasta el senyor Florentino Pérez Rodríguez que va nèixer el dia de març
de 1947 que el Sabadell guanyava per 3 a 1 al Madrid a la Creu Alta. Continua llegint «La guerra de Florentino»
5-0: Tot esperant el Madrid a la final
1. Una altra eliminitòria on el factor camp, amb la tornada a casa, queda reduida al no-res gràcies a l’eficàcia del Barça.
2. El Betis va jugar fantàstic i va perdre 5 a 0. L’Almeria ha jugat de pena i també ha perdut 5 a 0. A partir d’ara els rivals vindran a jugar ni fu ni fa. Per cert, el problema de l’Almeria no era Lillo.
3. Una final de copa Madrid-Barça anirà de fàbula per l’ambient, pels mitjans i com a cortina de fum a la crisi. Continua llegint «5-0: Tot esperant el Madrid a la final»
Dani Alves, una altra versió
Recuerdo los tiempos en qué, por el bien del Barça, el presidente Núñez y el entrenador Cruyff sintonizaban a la hora de fijar un límite salarial para cada jugador. El criterio estaba claro, consensuado y pensado por el bien del club, deportivo y económico. Tras el festín de Laporta, que entró prometiendo recortar sueldos de jugadores y acabó haciendo multimillonarios en euros a todos los que pasaron por su despacho, una de las tareas más difíciles para Rosell y sus hombres es intentar poner las cosas en su medida. El precio justo. En este sentido, me preocuparía que Bartomeu, Zubizarreta y Guardiola no trabajasen al unísono para saber hasta cuando puede llegar a ganar Sergio Busquets o Dani Alves. Pero, por suerte, no es el caso. Cuando el Barça le hace una oferta a Alves, es firme. A partir de ahí puede aceptar modificaciones en la forma de pago, puede ser flexible en los períodos y condescendiente con los flecos, pero directiva, secretaría técnica y entrenador han valorado lo que aporta y lo que significa el jugador para el equipo y, en función de eso, hacen la mejor oferta posible para satisfacer al jugador. No hay, ni ha habido, segundas ofertas. Continua llegint «Dani Alves, una altra versió»
3-0: El Barça li estalvia una maneta al Racing
1. Ens ha passat tantes vegades a la història… Quan marquem al primer minut, tenim tendència a pensar que ja està tot fet. Per poc que no haguéssim aixecat el peu de l’accelarador, fèiem una altra maneta.
2. Henrique, per variar, cada vegada que juga contra el Barça és un amic. Avui ha comès un penal absurd sobre Villa. Potser sí que va ser un fitxatge encertat.
3. Per cert, un penal a favor a la lliga. Alel.luia. Continua llegint «3-0: El Barça li estalvia una maneta al Racing»
El Barça més a prop de repetir Copa, Lliga i Champions
- Per variar, quan el fantasma del Metz treia el nas, Messi al rescat. Amb el seu gol ens hem assegurat que no hi hauria pròrroga.
- Milito ha fallat en el primer, en el segon i en el tercer gol del Betis. Se n’ha adonat tothom. Fins i tot ell. Continuarà demanant més minuts?
- Si l’hem fet jugar per intentar que trobés equip, no rebrà mai més cap oferta. És molt bona persona, molt amic de Messi, però ja no té els mínims per jugar al Barça. Em sap greu, però algú ho havia de dir. Continua llegint «El Barça més a prop de repetir Copa, Lliga i Champions»
L’entranyable història de Josep Sales
Leí una pequeña esquela en La Vanguardia y avisé al Club. Creí que Josep Sales Montoliu, enterrado el sábado en Mataró a los 87 años, debía ser el conductor del autocar del primer equipo del Barça durante tres décadas. No me falló la intuición. El chofer que condujo el autocar desde Kubala hasta Maradona acaba de morir y, con él, un montón de historias y de secretos desde 1958 a 1984. Empezó en el club con su propio Ford de 8 cilindros del ejército que iba tan despacio que, una noche, atravesando los Monegros, un jugador le gritó Continua llegint «L’entranyable història de Josep Sales»