Vés al contingut
- Alexis, com va passar al final de la Lliga passada, juga els seus millors partits quan Messi no és al camp.
- Bartra sí que és central pel Barça.
- Neymar té la singular capacitat per desequilibrar que només tenen els millors del món. Avui, de fals nou. I com a Glasgow, d’autèntic líder. Quin catàleg tan ampli de jugades que té. Continua llegint «4-1: 10 idees sobre el Barça de Martino que comencen a ser teoremes»
- Martino, chapeau, ha sabut jugar contra una defensa tancada. Movent-la de costat a costat, amb velocitat ràpida quan calia i combinant els rondos habituals amb passades de mitja distància per canviar l’orientació. L’equip ho ha fet molt i molt bé, fins i tot sense Messi. A partir d’aquí, paciència.
- Quan ha vist el rival cansat i amb 10 homes, ha posat dos extrems ràpids (Alexis i Tello, dues bales) i Neymar al mig. N’hem marcat un però en podien ser tres. Bravo pels canvis. I novament ha sabut treure el que avui desentonava: Pedro.
- Alexis, primera pilota que ha tocat, assistència de gol. I ara què? Continua llegint «0-1 Centra Alexis, remata Cesc. I ara què criticarem?»
- Victòria històrica en un partit molt descafeïnat. A mig gas, caminant més que corrent, té mèrit guanyar tant fàcil i patint tan poc.
- A la primera part, totes les pilotes dividides eren per l’Almeria que posava el peu més dur i mossegava més. A la segona, tenint tant control, no hi hagut pilotes dividides.
- Martino ha dit que té un dubte: tantes imprecisions de la primera part eren per errors individuals o perquè faltava mobilitat i ningú no s’oferia per rebre la pilota? Opció 2. Continua llegint «0-2 Mai (o gairebé mai) tan poca intensitat havia tingut tant premi»
- Per què no aconseguim tenir la possessió en els dos primers minuts de partit?
- Per què, des del hat-trick contra l’Ajax, Messi ha esguerrat tantes ocasions contra el Rayo i la Real? Està fora de forma?
- Per què Messi no saluda Martino quan el canvia? No es parlen?
- Canviar Messi i Neymar en un mateix partit és una estafa al soci que paga per veure’ls 90 minuts? Continua llegint «4-1: 10 debats culers que podem encetar a partir d’aquesta nit»
- El millor fitxatge: Pedro ha tornat.
- Amb Tito, 7 gols a la Lliga. En l’última temporada de Pep, 5 gols a la Lliga. Ara ja en porta 5 en 5 partits. Les rotacions i haver de demostrar-ho davant d’un entrenador que no el coneixia, li ha anat molt bé.
- Segurament, també, que tants defenses hagin de bascular cap a Neymar, li permet arribar més sol. Ja tenim davantera titular: Pedro, Messi i Neymar.
- Històric, quatre gols i Messi no ha marcat. Ara, quines quatre jugades ens ha regalat. Continua llegint «0-4 Pedro ja ha marcat tants gols en 5 partits com en tot l’últim any amb Pep»
- El debut de Tito a la Champions, el va resoldre Messi amb dos gols a l’últim quart d’hora quan estàvem perdent per 1 a 2.
- Un any després, encara que no ho recordem, arrosseguem els mateixos problemes de no saber aturar els contraatacs rivals dels equips que surten jugant la pilota.
- El debut de Tata a la Champions l’ha resolt Messi amb tres grans gols.
- Per cert, els dos últims arrencant des de la dreta, mentre Alexis jugava pel centre. M’agrada aquesta alternativa. Continua llegint «4-0 Messi i Valdés: Interessant déjà vu a la Champions»
- Martino ha fet jugar l’onze que podria jugar la final de Champions a Lisboa. Si juguem com a la primera part, podem guanyar. Si guanyem com la segona, ni tan sols hi arribarem. En qualsevol cas, si és per jugar per la dreta, millor Alexis que Tello.
- Els diaris esportius haurien de vendre un video de la lliçó magistral d’anticipació i tall de Mascherano avui. Ens ha salvat.
- Tinc la sensació que Victor Valdés ha sortit a la zona mixta a donar un missatge. Ha explicitat que la falta de control arriba perquè els dos laterals pugen massa i els dos interiors també i es queda sol el Busquets contra molts. I afegeixo jo, el problema no és que pugin, sinó que ho fan quan no toca i, pitjor encara, no tornen. Continua llegint «3-2 San Mascherano i la flor de Martino salven el Barça»
- Serà el primer partit de Martino que recordarem. Per l’espectacle dels dos equips, pel resultat i per moltes jugades brillantíssimes individuals i col.lectives. (Després d’haver vist el Liverpool-United i l’Espanyol-Betis, l’espectacle per contrast encara és més gran.
- El recordarem per ser una victòria molt patida. Que del 0-3 al minut 42 passem al 2-3 al minut 45 ha estat un guió de Balagueró.
- El recordarem perquè l’àrbitre ha dit que allargaria 1 minut la primera part i l’ha allargat bastant més de dos. I ha vingut el segon de Postiga. Continua llegint «2-3 El primer partit de Martino que recordarem (per molts motius)»
- Campions amb moltes llacunes. Massa. La prova és que quan s’ha acabat el partit, els jugadors del Barça no feien cara de contents sinó d’espantats, acollonits pel que havien hagut de patir i perquè no els havia sortit res de res. De res.
- Hem guanyat la final a un Atlético que ha estat millor que el Barça, però ens ha salvat per dues aturades de Valdés.
- Hem guanyat sense rematar entre els tres pals -inaudit- jugant al Camp Nou. Continua llegint «0-0 Demà es farà justicia amb Valdés i tindrà una portada de diari per a ell?»
- Per a guardar: el gol, dues aturades de Valdés i la mitja hora brillant de Neymar.
- La rosca d’Adriano, sigui amb la cama que sigui, comença a ser un recurs. habitual. La lesió muscular d’Adriano, sigui a la cama que sigui, també és massa habitual.
- Cesc ha aguantat l’equip a la primera part. A la segona, ens ha costat molt aguantar-lo a ell. Continua llegint «0-1 Gol psicològic, victòria psquiàtrica»