Vés al contingut
- Abidal, titular, 90 minuts, rècord de recuperacions des que és al Barça. El miracle continua.
- La veritat és que el tàndem Adriano-Abidal, per anticipació, per rapidesa, per col.locació i per contundència en el rebuig han donat una lliçó.
- Robson va jugar amb quatre centrals. Tito ha jugat, més estrany encara, amb quatre laterals: Alves, Adriano, Abidal, Montoya. Continua llegint «1-0 Per què el Barça ha guanyat el partit que feia més nosa de la temporada?»
- Què més ha de fer Tello per desbancar Villa a l’extrem esquerre?
- Què més ha de fer Bartra per demostrar que és un bon central amb sortida de pilota?
- És casual que Thiago hagi fet el seu millor partit quan ha decidit ser efectiu, amb futbol fàcil, i hagi aparcat el “show time”?
- Adriano, de central, en talla moltes per alt i per baix, però té alguna llacuna incomprensible.
- Alexis ha jugat bé, ha lluitat com sempre i ha fet tres accions de “jugadorazo”. La paret del gol, la vaselina sensacional i un regat perfecte sobre la línia de fons. Si enviem el video a la Juventus, en el pagaran car.
- Montoya té una virtut similar a quan debutava Puyol: sempre hi posa dos collons.
- Cesc Fàbregas ha sortit per la tele parlant més amb l’àrbitre que amb la pilota als peus.
- El Barça no s’ha desconnectat en tot el partit, a pesar del 0 a 3. És una novetat en els desplaçaments.
- Bravo la Romareda, amb un peu a segona, sense guanyar ni un partit en tot el 2013, aplaudint Villa, Xavi i, sobretot dempeus, Abidal.
- Algú confiava amb l’Athletic Club? Al minut 2, gol de Cristiano.
- Valdés al darrera i Messi al davant. Tant a l’anada com a la tornada, decisius i definitius. Messidependència és això. Iniesta es posa l’equip a l’esquena de forma exemplar però no aconsegueix marcar la diferència.
- França anava a classificar-se pel Mundial i arriba Pedro a Saint Denis amb la roja i els clava el 0 a 1. El PSG anava a fer història i classificar-se per la semfinal de la Champions i arriba Pedro i es treu la gardela de l’any. Just després que l’afició del París cantés la marsellesa, gol de Pedro. Pedro’ns enfants de la patrie.
- PSG = Pedro Sensacional Gol. Continua llegint «1-1 PSG = Pedro Sensacional Gol»
- Sembla un miracle. Abidal, ha tornat a jugar 22 minuts 402 dies després. Molt emotiu. L’ovació quan ha sortit a escalfar-se, quan ha saltat al camp i l’aplaudiment també dels seus companys quan ha entrat al camp, ha fet que el partit passi a la història.
- Cesc, fent de Messi sense Messi, el primer hat-trick de la seva vida. En aquesta posició d’arribada a l’àrea toca menys boles però aporta molt més. N’ha marcat tres, i ha estat decisiu en els altres dos. El seu millor partit en dos anys.
- Alexis s’embolica molt però avui ha fet dos gols i dues grans parets amb Cesc. Continua llegint «5-0 Què era més difícil de creure: retorn d’Abidal, hat-trick de Cesc, dos gols d’Alexis o maneta sense Messi?»
- Fa dos anys, per una planxa de Pepe sobre Alves al Bernabéu, el defensa del Madrid va ser expulsat -amb un excés de rigor- i Mourinho va fer la roda de premsa més indecent de la història de la Champions.
- L’àrbitre d’aquell Madrid-Barça era el mateix d’ahir, Wolfang Stark, i va xiular mediatitzat.
- A la segona part, quan el Barça tenia el control absolut a pesar de l’absència de Messi, Menez ha fet una planxa a Alves al mig del camp i no xiula ni falta. Fruit d’allò Mascherano ha de fer una falta i li ensenya la groga (s’hauria perdut la tornada per sanció). I a partir d’aquí continua el despròposit de l’àrbitre alemany. Continua llegint «2-2 Els “per què” que Mourinho no dirà mai de Wolfang Stark»
- No poden entrar Iniesta per jugar 25 minuts i Busquets per jugar-ne 10 i assegurar el marcador i regalar tantes pilotes. La del Busquets, en el 2 a 2, torna a ser un fora de banda, com el segon de Milan.
- El partit ha estat semblant al de San Siro, amb el Barça pensant-se que guanyaria només tenint la pilota, sense mirar a porteria. Deixant passar els minuts i mirant-nos al mirall pensant que som els millors del món la Lliga es pot fer molt llarga.
- Avui han estat Tello-Messi i nou més. Continua llegint «2-2 Amb la polla no es guanya la Lliga»
- Villa, Messi, Messi. Tres gols de contraatac gràcies a un bon equip que ha vingut a jugar a futbol fins al minut 90. A quin dels tres gols, millor.
- Si sumem el de Jordi Alba en la remuntada, els quatre últims gols del Barça al Camp Nou, amb quatre contres rapidíssimes. No és el nostre estil però ningú no s’esquinça les vestidures, oi?
- Villa va marcar contra el Milan sense pensar-s’ho i avui contra el Rayo al primer toc. Aquella ocasió contra el Depor, on se li va fer de nit, li ha fet recuperar l’instint de rematar tal com ve. Continua llegint «3-1 No es recorden tres gols de contraatac del Barça en un mateix partit al Camp Nou»
- Si marques al primer xut del partit, la remuntada és més fàcil.
- Si marques a l’últim xut del partit, assegures la proesa.
- Si Messi, abans del descans, demostra perquè té quatre pilotes d’or, hi tens molt de guanyat. Continua llegint «4-0 L’alegria de la temporada i per què al Tito se li ha girat feina»
- Alexis ha fet cinc primers minuts horrorosos, perdent boles fàcils. Però abans que l’afició se cebés amb ell, Puyol l’ha aplaudit amb les mans enlaire i el noi no s’ha ensorrat. Ha corregut, pressionat, robat, ha intentat l’ú contra ú, ha tirat endavant i, a sobre, en un sol remat ha obert la llauna i li ha regalat el segon a Messi. Ha fet mèrits per jugar dimarts, però també els han fet Villa i Tello, més enxufats que Pedro.
- Per què el Barça no ha encaixat cap gol avui? Perquè el rival era molt dolent ofensivament (Depor qui t’ha vist…) però a diferència de molts partits anteriors, s’ha pressionat bé a dalt i, a darrera, els defenses han buscat l’anticipació i els centrecampistes estaven atents a la segona pilota. El Barça, avui sí, ha mossegat com feia temps que no ho feia.
- Mascherano, tres passades de 40 metres, obrint el joc per Alves. Útil i efectiu. A tenir en compte i a fer-ho servir més sovint. Continua llegint «2-0 Marca Alexis, no encaixa Pinto i es xiula Cesc, tres fets insòlits»
- Esperava que Jordi Roura expliqués l’estadística del Barça amb Pérez Lasa. No ho ha fet. Llàstima.
- Han dit que aquest era el primer i l’últim Madrid-Barça de la vida de Pérez Lasa. Al temps de descompte, ha fet la feina.
- El Barça, però, no l’ha fet en els 90 minuts anteriors. Quan als 15 segons de partit veus quin control se li escapa a Jordi Alba ja veus que som a l’hora de la migdiada. Continua llegint «2-1: Pérez Lasa, a última hora, decideix posar-se a l’alçada del Barça»