Autor: Xavier Bosch

3-0 Finalment Busquets té competència

18/10/2014 Barça 3 – Eibar 0

1. Després de quatre temporadaes amb Mascherano de central, avui ha tornat a jugar en un lloc on pensava que, en el Barça no el veuríem mai més. Perquè Busquets ho feia molt bé i perquè ell, quan va arribar al Barça no tenia el mapa de l’equip al cap. Avui, en el lloc de Busquets, ha fet un partit impecable defensivament, anticipant-se i multiplicant-se, i treient bé la pilota, movent l’equip i sense pèrdues. Finalment, Busquets ja té competència. I el Barça ha guanyat un migcentre de molt nivell i intensitat.
2. Pel control de Xavi, en el minut 33 de la segona part, ja ha valgut la pena anar al futbol.
3. Els tres gols, tres obres d’art. Continua llegint «3-0 Finalment Busquets té competència»

0-2 Victòria, possessió i rècord absolut. Així sí.

04/10/14 Rayo Vallecano 0 – Barça 2

1. Piqué, sensacional. En tot. La manera de motivar-lo, de picar-lo, de Luis Enrique sembla que comença a fer efecte. Per guanyar títols, hem de recuperar el millor Piqué. Estem en el camí.
2. Avui sí, hem recuperat la millor versió de Busquets. Llest i futbol fàcil. I per això, segurament, el Barça ha jugat tant bé.
3. Neymar, en el 0 a 2, torna a aixecar el cap per saber on la vol posar. I la hi posa. Ho va fer contra l’Athletic i contra el Granada.
4. Sï, Munir s’equivoca no passant-li a Neymar pel 0 a 3. Però Mateu Lahoz es menja un penal clamorós. Continua llegint «0-2 Victòria, possessió i rècord absolut. Així sí.»

3-2 Massa rival per a sortir dormint al camp

30/09/2014 PSG 3 – Barça 2

1. Sortir adormir penalitza.
2. Llistat de pèrdues tontes de pilota que he anotat abans del minut 15: Busi 2, Iniesta 1, Pedro 2, Mathieu 1, Alba 1, Rakitic 2, i Alves 2.
3. Una d’aquestes pèrdues d’Alves, per voler sortir driblant, perdent la pilota, fent mans… I així ha arribat la falta del primer gol. Continua llegint «3-2 Massa rival per a sortir dormint al camp»

6-0 Les sis diferències entre avui i Màlaga són fàcils de trobar: els gols

27/09/2014 Barça 6 – Granada 0

1. L’ovació -llarga i atronadora- a Rakitic demostra que l’afició de Camp Nou és molt entesa.
2. Mathieu s’ha posat l’afició a la butxaca per l’anticipació i contundència. Al minut 5 ja havia fet una exhibició.
3. Mai una primera part tant dolenta havia acabat amb 3 a 0.
4. Primer hat trick de Neymar a la Lliga. I ha tornat a obrir la llauna al Camp Nou. A l’àrea fa mal (al Camp Nou), fora de l’àrea i fora de casa papalloneja massa. Tot i els tres gols, paradoxalment, no crec que hagi fet un gran partit. Continua llegint «6-0 Les sis diferències entre avui i Màlaga són fàcils de trobar: els gols»

1-0 Per què costa tant contra el pitjor rival?

1. Perquè el Barça ha durat mentre el tàndem Messi-Neymar ha tingut forces. Uns 40 minuts.
2. Perquè Adriano, Xavi i Sergi Roberto no tenen cap ritme de partits. I, després del d’avui, potser no en mereixeran gaire més.
3. Perquè el rival tenia el pla de tancar-se molt i rebre pocs gols, i li ha sortit bé.
4. Perquè contra un equip rematadament reclos, només Neymar intenta l’ú contra ú. Continua llegint «1-0 Per què costa tant contra el pitjor rival?»

2-0 Per què Luis Enrique i Messi són les estrelles?

1. Bon partit contra bon rival. Victòria madurada com al Madrigal. Desgast, paciència i l’entrada de Neymar que ho revoluciona tot. Plantejament savi de Luis Enrique, que està fent un equip equilibrat i solvent.
2. Messi, que els partits amb claror, amb calor i a les quatre, feia grans migdiades, s’ha dosificat per a les fuetades finals.
3. Busquets, menys efectiu que de costum, ha tornat a recuperar la pilota per obrir la llauna. Decisiu, però no n’hi ha prou. El Barça el necessita més despert. Continua llegint «2-0 Per què Luis Enrique i Messi són les estrelles?»

0-1: La Masia no es toca: pendents de Munir, marca Sandro

1. 6 punts a la Lliga en un desplaçament molt incòmode. Millor imatge que resultat.
2. 70% de poessessió de pilota però, a més a més, ara volem la pilota per fer mal al rival. Una prova: als 15 minuts havíem tingut 5 bons xuts a porta.
3. La Masia no es toca: tothom pendent de Munir, marca Sandro. Continua llegint «0-1: La Masia no es toca: pendents de Munir, marca Sandro»

6-0 Neymar i Munir eclipsen el debut del vampir

1. Luis Enrique ha debutat bé al Gamper. Millor que el resultat és que, en un partit, ha sabut acostar més Neymar a Messi que en tota la temporada passada.
2. De moment, sembla que s’ha acabat la síndrome del repartidor de pizza. Ja no cal que totes les passades siguin al peu. Ja hi ha qui es desmarca a l’espai. (Exemples: Iniesta per Neymar, Rakitic per Alves, Samper per Sandro).
3. Tàcticament, el gran encert de Luis Enrique i novetat d’aquesta temporada és treure els falsos extrems de la banda i posar-los al vèrtex de l’àrea, és a dir, més a prop del gol i més a prop de Messi.
4. Rakitic i Rafinha, dues grans incorporacions.
5. Mathieu, pels seus esprints, ha demostrat que es guanyarà ràpidament els aplaudiments de l’afició.
6. Munir és d’aquells jugadors que, el primer dia que treptitgen el Camp Nou, marquen la diferència: i dos gols.
7. Hem jugat, durant mitja hora a la segona part, amb onze del planter junts. I era un Barça absolutament reconeixible i fiable.
8. Ha debutat Suárez. I ha quedat esparverat per la velocitat de Sandro i Munir, i això que arriba del futbol anglès.
9. I Messi? Al minut 2 dels seus minuts de pretemporada, gol. Ja està tot dit.
10. És una llàstima que tants turistes com hi ha a Barcelona no s’hagi fet prou màrqueting per omplir l’estadi. 72.000 són molts, però m’han semblat pocs.

10 conclusions d’un Mundial que, per una vegada, ha guanyat el millor

1.Per una vegada s’ha fet justicia futbolística i ha guanyat el millor. Alemanya només va ensenyar les vergonyes contra una Algèria que li va guanyar sistemàticament l’esquena.
2. Si el Mundial és la fira on es marca tendència de la moda que ve, m’agrada: el futbol col.lectiu, vertical, amb molta fortalesa física i que estima la pilota ha guanyat.
3. Factor greu: portem dues finals del Mundial que, al minut 90, s’hi arriba amb empat a zero. Gravìssim per l’espectacle. Pot més la por a perdre que les ganes de guanyar.
3. Ha estat més un mundial de porters que de davanters centres.
4. I ha estat un Mundial més de 10 (James, Messi, Neymar) que de 9.
5. Les seleccions que ho fien gairebé tot a la inspiració d’un jugador (Argentina amb Messi, Holanda amb Robben, Brasil amb Neymar, Portugal amb Cristiano) no han tingut premi. El premi és l’esport d’equip.
6. Què es recordarà d’aquest Mundial d’aquí a 40 anys? L’1 a 7 d’Alemanya a Brasil i, una mica, el gol de Goëtze.
7. El millor gol: el de James Rodríguez aturant-la amb el pit i marcant de mitja volta, de volea, des de fora de l’àrea.
8. La millor frase del Mundial la va dir Del Bosque: “jo penso en l’equip i cada jugador mira per ell”. No només ha passat a Espanya. Això sol ser una màxima del futbol d’èlit.
9. La conclusió més interessant amb ulls de Barça: Mascherano és un gran mig centre destructor però, com a creador, és massa imprecís en la passada. A la final, que ho va donar tot com sempre, li van robar dues pilotes (una a cada part) que van ser les millors ocasions d’Alemanya. Ja li coneixíem aquesta faceta de fer un partit perfecte i que un error ens costi massa car. Per mi, que continui de central ràpid. Perquè si el que fitxem és Hummels, ja vam veure que la versió art i assaig de Messi se’n va anar d’ell per cames en tres ocasions.
10. Els líniers, malgrat alguns errors -faltaria més- han estat molt millors que els àrbitres que estan massa pendents d’agradar a la FIFA en comptes de limitar-se a xiular allò que veuen.

10 conclusions d’un Mundial on, per una vegada, ha guanyat el millor

1.Per una vegada s’ha fet justicia futbolística i ha guanyat el millor. Alemanya només va ensenyar les vergonyes contra una Algèria que li va guanyar sistemàticament l’esquena.
2. Si el Mundial és la fira on es marca tendència de la moda que ve, m’agrada: el futbol col.lectiu, vertical, amb molta fortalesa física i que estima la pilota ha guanyat.
3. Factor greu: portem dues finals del Mundial que, al minut 90, s’hi arriba amb empat a zero. Gravìssim per l’espectacle. Pot més la por a perdre que les ganes de guanyar.
3. Ha estat més un mundial de porters que de davanters centres.
4. I ha estat un Mundial més de 10 (James, Messi, Neymar) que de 9.
5. Les seleccions que ho fien gairebé tot a la inspiració d’un jugador (Argentina amb Messi, Holanda amb Robben, Brasil amb Neymar, Portugal amb Cristiano) no han tingut premi. El premi és l’esport d’equip.
6. Què es recordarà d’aquest Mundial d’aquí a 40 anys? L’1 a 7 d’Alemanya a Brasil i, una mica, el gol de Goëtze.
7. El millor gol: el de James Rodríguez aturant-la amb el pit i marcant de mitja volta, de volea, des de fora de l’àrea.
8. La millor frase del Mundial la va dir Del Bosque: “jo penso en l’equip i cada jugador mira per ell”. No només ha passat a Espanya. Això sol ser una màxima del futbol d’èlit.
9. La conclusió més interessant amb ulls de Barça: Mascherano és un gran mig centre destructor però, com a creador, és massa imprecís en la passada. A la final, que ho va donar tot com sempre, li van robar dues pilotes (una a cada part) que van ser les millors ocasions d’Alemanya. Ja li coneixíem aquesta faceta de fer un partit perfecte i que un error ens costi massa car. Per mi, que continui de central ràpid. Perquè si el que fitxem és Hummels, ja vam veure que la versió art i assaig de Messi se’n va anar d’ell per cames en tres ocasions.
10. Els líniers, malgrat alguns errors -faltaria més- han estat molt millors que els àrbitres que estan massa pendents d’agradar a la FIFA en comptes de limitar-se a xiular allò que veuen.